Mitologia: el fil vermell

Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, sense importar el temps, el lloc o les circumstàncies. El fil es pot estirar o contraure, però mai es trenca.

L’origen del mite

El Japó ha rebut moltíssima influència de la cultura xinesa al llarg de la seva història. L’expansió del budisme cap a l’arxipèlag nipó va permetre entrar textos filosòfics, científics, literaris, poesia i, per descomptat, tota mena de referències culturals. No és cap sorpresa, doncs, que el mite sobre el fil vermell del destí tan arrelat al folklore japonès, tingui els seus orígens en la cultura xinesa.

La majoria de les llegendes populars, es van desplaçar i transmetre de manera oral, sense quedar escrites en cap suport. Això va afavorir la seva evolució i diferenciació, per tant, la llegenda japonesa d’origen japonès difereix lleugerament de la font original d’on va sortir. Una de les diferències més sorprenents és que en la llegenda xinesa, el fil vermell està lligat al turmell de les persones. En canvi, a la llegenda japonesa, el fil vermell surt del dit petit de la mà.

Un descobriment mèdic?

La variant japonesa explica que quan un nou nat arriba al món, els déus li lliguen al dit petit de la mà l’extrem d’un fil vermell invisible i irrompible. L’altra punta d’aquest cordill també està lligada al dit petit de la mà d’una altra persona, convertint-se, tots dos, en persones predestinades a trobar-se i a compartir importants moments. Es creu que l’origen de l’anomenat fil vermell de l’amor es deu al descobriment mèdic de l’artèria ulnar. Aquesta artèria forma part del camí que uneix el cor amb els dits, però cal dir que qualsevol part del cos, fins i tot les parts més acres de l’anatomia humana com poden ser els lòbuls de les orelles o el nas, estan connectades, d’alguna manera o altre, amb el cor. De fet, si no fos així, no hi arribaria la sang.

Bé, reprenent el fil (mai millor dit), el recorregut místic de la sang seria sortir del cor tot pujant per l’aorta ascendent fins a la crossa, allí prendria la bifurcació cap a la subclàvia i descendiria per l’axil·lar i la braquial per, un cop arribat a l’altura del colze, desviar-se per l’ulnar i acabar, aquest cop sí, al dit petit travessant l’arc palmar i entrant en la digital.

És gràcies a aquesta creença que es creu que el fil vermell és una extensió d’aquesta artèria i que en realitat no connecta a dues persones, sinó que connecta dos cors.

La llegenda

Fa molt de temps, l’emperador del Japó es va assabentar de l’existència d’una fetillera capaç de veure els fils vermells que unien a les persones. Ràpidament, la va fer cridar a palau i li va demanar que trobés a la persona que estava lligada a l’altre extrem del fil vermell que sortia de la seva mà.

La fetillera va sortir de palau seguint el fil de l’emperador, va creuar camps i boscos i va entrar dins d’un petit poble on s’estava celebrant un mercat. De sobte, la dona es va parar davant d’una parada de verdures on venia la seva collita una dona molt prima que duia un nadó entre els braços. Va fer que s’aixequés i li va dir a l’emperador que allí s’acabava el seu fil. Creient-se que es tractava d’una broma de malt gust, el jove emperador es va enrabiar i va empènyer la venedora de verdures fent-li caure el nadó dels braços que es va fer un bon trau al mig del front. També va ordenar a la seva guàrdia que apreses la fetillera i que li tallessin el cap.

Molts anys més tard, va arribar el moment en què l’emperador va tenir la necessitat de casar-se per deixar el llinatge en mans d’un hereu que tingui la seva sang. La cort va decidir que el millor seria que es casés amb la filla d’un important general. L’emperador va accedir-hi voluntariosament.

El dia del casament, la promesa va entrar on se celebrava la cerimònia amb el rostre tapat per un vel. Impacient per conèixer com era de la noia que es convertiria en la seva esposa, va descobrir la seva cara i va veure una estranya cicatriu enmig del seu front. En aquell moment va recordar les paraules de la fetillera i el petit nadó amb la ferida al front.