"Cap i Cua"

Encaixar en la societat, tenir un grup d’amics, no viure al marge dels companys d’equip… Aquestes són les preocupacions de qualsevol adolescent i, per tant, també ho són de la Nachi Hiyama. Veure com totes les seves companyes de softbol llueixen la pell ben bronzejada de tantes hores d’entrenament a l’aire lliure, mentre que la seva resisteix els embats solars i es manté ben blanca, li produeix un complex d’inferioritat i de no pertinença al grup. Incapaç d’acceptar un tret tan remarcable que la diferencien dels altres, la Nachi s’allunya encara més del grup d’amigues per la manca d’acceptació cap a ella mateixa. El seu dia a dia és així fins que la casualitat fa que descobreixi el secret de l’Utsumi, un company de classe.

Fitxa tècnica

Durant el mes de desembre Catway Edicions, el segell d’edició de manga en català de Continuarà SL, va publicar el primer volum de quatre de “Cap i Cua” (Okashiratsuki, 尾かしら付き) de la Mizu Sahara (“My Girl”, “Kamisama no Joker”, “Hoshi no Koe”), pseudònim de la Sumomo Yumeka. Publicat originalment a la revista Comic Zenon i adaptat en una pel·lícula d’imatge real, l’edició en català és en rústica amb sobrecoberta en un format de 18 x 13 cm i un gruix de 178 pàgines. La traducció és de l’Agnès Pérez Massegú.

El que vull és que m’acceptin tal com soc

Tot i el rebuig inicial, descobrir que el seu company de classe, l’Utsumi, té una petita cua al final de l’esquena, és com un revulsiu per a la Nachi. Saber que hi ha algú a prop seu amb una anomalia, una diferència genètica tan especial, fa que senti que ha trobat, per fi, algú que pot comprendre la seva situació. Ben aviat, tot i la pressió de l’entorn, la Nachi i l’Utsumi esdevenen inseparables. Tots dos comparteixen moments i van descobrint que és ser especial per una altra persona que no et jutja pel teu aspecte físic, sinó per qui realment ets.

Malauradament, sempre hi haurà intolerants a la vora. Gent que farà servir la diferència per fer befa o escarni. Aquella mena de persones que necessiten empetitir els altres per créixer i sentir-se millors. D’aquesta mena d’individus n’hi ha per tot arreu i la Nachi i l’Utsumi els hauran de patir. Cada un confrontarà l’adversitat d’una forma diferent i això els durà a adonar-se que, potser, no estaven tan fets l’un per l’altre com pensaven.

Els japonesos com a poble, sempre ens hem quedat a viure en un sol lloc formant comunitats. Som hàbils a l’hora d’adaptar-nos a la majoria i així es viu més còmodament

La intolerància, el xoc cultural, la responsabilitat emocional, les relacions humanes… En aquest primer volum, “Cap i Cua” toca tota una sèrie de temàtiques de caràcter social i de convivència prenent la forma d’una història costumista d’institut amb petites guspires de fantasia. El ritme narratiu és lleuger i la presentació de personatges molt eficaç permetent comprendre el context de manera ràpida i afavorint l’empatia i la identificació del lector amb la parella protagonista. Aquest últim punt està molt accentuat en el relat, ja que en algun moment, sobretot en l’etapa adolescent, tots ens hem sentit incompresos i fora de lloc, aportant uns quants punts extra d’interès i motivació per enganxar-nos a la trama.

El dibuix és clar, de línies fines i arrodonides i té un fort caràcter realista. El ritme narratiu és lleuger i aquest primer volum ens mostra un bon grapat de situacions molt ben trenades i fortament resolutives. A més, el volum acaba amb un punt d’inflexió i un canvi de paradigma que ens deixarà amb moltes ganes de saber com continua la història de la Nachi i l’Utsumi. El que si sabem, però, i això ja ho posa a la contraportada, és que els següents volums seguiran a tots dos protagonistes al llarg d’un període de temps de 10 anys.

L’aposta més potent

“Cap i Cua” apunta maneres de ser tot allò que se li pot demanar a un romanç d’institut. El primer volum ja ens proporciona una història interessant amb dos protagonistes força atractius que el destí ha unit per compartir quelcom més que les vivències quotidianes de l’institut. Tot el volum desprèn una flaire de romanç adolescent molt intensa, però cal tenir en compte l’última pàgina del volum on s’anuncia un canvi dràstic de la direcció que estava prenent la història fins ara. Sigui com sigui, “Cap i Cua” és l’aposta més potent i interessant de l’estrena editorial de Catway Edicions i això ja és un motiu de suficient pes per a donar una oportunitat a aquest manga de quatre volums que, per si no en teníeu prou, podeu llegir en català.