"La Bruixa del Castell dels Cards"

Fa temps, algú em va dir: - A tu no t’agrada res ni ningú. Però resulta que quedar-se sola no és tan fàcil. Al final, els marginats sempre acaben junts”.

Fitxa tècnica

Després de mesos d’haver-se presentat per les xarxes socials, el segell editorial de manga en català Catway Edicions, propietat de Continuarà Còmics SL, ha publicat durant aquest mes de desembre de 2025 el primer volum (de quatre) de “La Bruixa del Castell dels Cards” (Azami no Shiro no Majo , アザミの城の魔女) de la John Tarachine (“Ocen Endroll”). El llibre es presenta en el clàssic format de 18 x 13 cm editat en rústica amb sobrecobertes. El gruix del volum és d’unes 180 pàgines i inclou una petita targeta a tot color que es pot fer servir com a punt de llibre. La traducció al català va a càrrec de la Marta Moya.

Antiheroïna

La Marie Blackwood és una bruixa amb tot allò que el pes d’aquesta paraula comporta. Ja fa molt de temps que van deixar de ser perseguides per l’església, però això no impedeix que, avui dia, encara siguin temudes i apartades de la societat. La gent tem allò que no entén, i quan es tracta de persones que poden veure els esperits i negociar amb ells per aconseguir proeses sobrenaturals, doncs pitjor. I d’això és del que tracta la màgia de les bruixes,. és el coneixement que permet negociar amb els esperits, l’habilitat de demanar que utilitzin la seva màgia afavor nostre a canvi d’alguna cosa.

Tot i ser coneguda i estimada per la majoria dels seus veïns, la Marie no deixa de recordar el seu fosc passat i com va sentir l’odi dels altres en la seva pell. Això l’ha convertida en una persona que, malgrat la seva joventut i bellesa, visqui reclusa dins de casa seva mantenint el mínim contacte amb la resta del món.

L’aprenent

La solitud anhelada es veu trencada quan l’església truca a la porta de la Marie. Com han canviat les coses! Abans la perseguien per matar-la, temeraris del seu poder, ara la cerquen per demanar-li favors. Els monjos no es presenten sols. Els acompanya en Theo, un jove que porta una maledicció coneguda com la sang de la ira justa. En poques paraules, en Theo té dins seu un poder capaç de destruir el món i la Marie ha d’entrenar-lo, tot i les reticències inicials, perquè el pugui controlar.

L’enorme poder d’en Theo és un far que atrau esperits molt perillosos amb la intenció de robar-li la força màgica. Per evitar ser un pol d’atracció, cal posar una barrera que atenuï la força interior de les bruixes i bruixots. Com que el contacte entre humans i esperits es fa a través dels ulls, la millor forma d’ocultar el poder és duent unes lents especials que filtren i oculten el poder interior. Aquest és el veritable motiu pel qual les bruixes i bruixots duen sempre ulleres.  

Màgia i realitat

La construcció d’un món fantàstic sòlid en tan sols en quatre volums és una odissea que està a la mà de molt pocs autors. La Tarachine ha assentat les bases dels elements màgics i tota la fantasia en un sol volum, alhora que ens presenta uns personatges força atractius mentre avança l’acció i van apareixent secundaris que solidifiquen la narració i aporten aplom a l’exercici creatiu de l’autora. Tot això ho aconsegueix amb un primer volum molt ben resolt on, també, podem veure la parella protagonista en acció en una petita missió de negociació amb esperits.

Com ja he comentat, quatre volums donen pel que donen i la decisió de traslladar l’acció en el món real i en l’època actual és ben encertada, ja que el lector es pot situar ràpidament i fins i tot, traslladar-se contextualment en el punt geogràfic escollit amb molta facilitat. El primer volum ens du cap a Edimburg i a París. Dues ciutats prou conegudes per la majoria dels lectors que, a banda de la seva popularitat, han estat triades molt encertadament per donar profunditat l’obra.

Edimburg és l’entrada a les terres altes, els Highlands, un indret ple de màgia que va ser llar de druides, mags i bruixots. Terra de construccions megalítiques a imatge i semblança de Stonehenge i regada per llegendes com la del rei Artur, el mag Merlí, la bruixa Morgana i totes les gestes bèl·liques plenes de mites i éssers fantàstics que han arribat de l’antiga Albió. No és endebades que la Marie és coneguda com la bruixa negra d’Albió. Queda ben clar en una primera lectura que l’autora revisita tots aquests mites i llegendes medievals britàniques i les adapta al seu gust passant-les pel sedàs del xintoisme i la tradició animista japonesa.

París, la ciutat de la llum, és el bressol no tan sols de la cultura moderna, també és una ciutat on sempre s’han donat la mà el glamur i el luxe. Aquí l’autora s’esplaia amb tot un seguici de personatges que compaginen la sumptuositat i l’elegància amb el secretisme propi de societats hermètiques que, ben segur, aportaran moltíssim a la trama que es desenvoluparà en els següents volums. Ningú és el que sembla i les veritables intencions d'aquests personatges queden amagades darrere un subtil joc de falses aparences.

Res de nou

“La Bruixa del Castell dels Cards” no ens aporta res que ja no s’hagi vist en altres històries amb un patronatge semblant. Personatges al marge de la societat es troben i uneixen forces per resoldre, no tan sols els seus problemes, sinó també els dels que els demanen ajuda. Sempre hi ha un pedaç per un descosit i una falca per una taula que balla. En un sol volum la història no avança prou per posar la mà al foc, però sembla a ser que en els volums que falten per descobrir, les dificultats uniran encara més a la parella protagonista que ja comencen a mostrar simptomes de romanç a la vista.

El dibuix és clar, nítid i ple de detalls. El seu disseny gòtic i tall preciosista el fan interessant i molt agradable al primer cop d'ull. Abundància de primeríssims plans que estalvien molta feina gràfica. Tot i això, l’ambientació està força aconseguida i el ritme narratiu és molt correcte. De fet, no es poden fer massa floritures amb una història de quatre volums. Això sí, si hi ha alguna cosa de la qual ens podem lamentar, és el fan service mal amagat i les constants referències sexuals que van apareixent, de tant en tant, en les converses.

Omplint el buit

Catway Edicions arrenca el seu camí per aquesta vall de llàgrimes i decepcions que és l’edició de manga en català amb una història senzilla, molt planera i amb la capacitat d’atraure un públic ampli i heterogeni. “La Bruixa del Castell dels Cards” de la John Tarachine és un manga d’autoria femenina i val a dir que, així d’entrada, sorprèn moltíssim aquest detall. La història ens presenta uns personatges molt atractius, antiherois de manual, que tot i estar marginats, la societat els necessita per retornar l’ordre natural a les coses gràcies a les seves habilitats fantàstiques i exclusives. Fins aquí cap novetat a primera línia de front. Això sí, aquest volum (i espero que els pròxims) omplen un buit injust i patètic de manca d’edicions en català de còmic japonès. Si tenim en compte l’absència d’anuncis de manga en català que ha tingut aquesta darrera edició del Saló del Manga de Barcelona, Catway Edicions és l’aliat necessari que ens cal als qui volem continuar llegint en català històries gràfiques japoneses.