"Solanin"

Deixar enrere l’etapa d’estudiant i entrar de ple a la voràgine de la subsistència i procurar guanyar-se el pa amb l’esforç de fitxar cada dia en una feina precària és, sense cap mena de dubte, la manera més bèstia i traumàtica d’adonar-se com és de fotuda la vida dels adults. La Meiko i en Taneda ja fa un any que batallen en el món laboral al mateix temps que procuren tirar endavant la seva relació i no perdre el contacte amb els seus amics de la universitat. Sense família a Tokyo, tan sols es tenen a ells dos i a la colla per donar-se suport moral i trampejar un dia a dia que se’ls fa cada vegada més feixuc mentre enyoren la llibertat que han perdut pel simple fet de fer-se grans.

Fitxa tècnica

“Solanin” (ソラニン Soranin) és un manga dibuixat i escrit per l’Inio Asano (“Reiraku”, “Buenas Noches, Punpun”, “El Barrio de la Luz”, “Nijigahara Holograph”, “Mujina into the Deep”). L’obra es va publicar a la revista Weekly Young Sunday de l’editorial Shôgakukan entre els anys 2005 i 2006 i es va recopilar en dos volums. Posteriorment, es va tornar a publicar en un sol volum que contenia la integritat de l’obra.

L’èxit obtingut i les bones crítiques van propiciar una adaptació cinematogràfica en imatge real l’any 2010. La cançó principal va ser composta pel grup Asian Kung-Fu Generation amb lletra escrita pel mateix Asano.

L’any 2017, l’editorial japonesa en va fer una nova reedició d’un sol volum, però amb un capítol afegit a tall d’epíleg.

La llicència de “Solanin” al nostre país la té Norma Editorial que per Sant Jordi de l’any 2025 en va publicar una edició en català basada en el volum únic aparegut al Japó l’any 2017 on s’inclou el capítol extra. Publicat en rústica amb sobrecoberta, l’edició de Norma inclou 4 pàgines a tot color. El format és de 14,8 x 21 cm amb un gruix de 464 pàgines. La impressió és excel·lent, però malauradament no podem dir el mateix del paper emprat que és d’un gramatge mitjà, cosa que permet que les pàgines es transparentin, sobretot quan l’autor utilitza una gran quantitat de vinyetes negres per expressar els pensaments dels personatges. La traducció al català és d’en Marc Bernabé.

Teníem enyorança i pors, però alhora tot era tan emocionant

Adonar-se que la vida no és allò que havies somiat és terrible, cruel. La vida dels adults està totalment programada i un cop agafes un rol t’hi quedes encaixat de tal manera que resulta molt complicat sortir-ne. L’arribada a Tokyo, entrar a la universitat i fer nous amics, somiar amb tot allò que està per venir amb tot un ampli ventall de possibilitats davant teu s’ensorra com un castell de cartes quan, de cop, un dia et trobes fent una feina que no t’omple rodejat de persones mediocres que no t’aporten res a la vida.

Això és el que li passa a la Meiko, protagonista i narradora principal de “Solanin”. La insatisfacció personal va encadenant una sèrie de neguits que s’instal·len de forma silenciosa a la seva ànima. El passat es veu ple de males decisions, tot el que la rodeja és vulgar i sense cap sentit, la feina no l’omple, els seus companys són la infelicitat personificada, la relació amb en Taneda s’està estancant... Cal un revulsiu que li permeti sentir-se com fa un any, quan va acabar els estudis i estava preparada per menjar-se el món. Vol tornar a sentir la felicitat de saber-se lliure, i per això el cap li demana deixar la feina.

La llibertat sense un objectiu clar és molt avorrida

En Taneda ja du 6 anys de relació amb la Meiko, dels quals 1 vivint junts en un petit apartament. La notícia de què la seva parella ha deixat la feina d’un dia per l’altre l’agafa per sorpresa, més que res perquè mai s’ho hagués imaginat. Sap que els estalvis s’acabaran aviat i ha de fer alguna cosa. Animat per la Meiko, en Taneda recupera el vell somni de canviar el món a través de la música i dona un impuls a la banda que va crear amb els seus amics durant els anys d’universitat. Aquest cop anirà de debò. Sap que té talent component lletres i està decidit a gravar una maqueta i enviar-la a totes les discogràfiques possibles. Tot sigui per recuperar el sentiment de felicitat que ha quedat sepultat sota hores i hores de feina com a il·lustrador en una empresa que tan sols li ofereix contractes eventuals a temps parcial.

La Meiko i en Taneda troben, de nou, un rumb per navegar junts i recuperen la il·lusió per un projecte engrescador i que els fa creure en el seu talent i possibilitats de triomf.

Treballar per guanyar-se el pa és el que s’espera de qualsevol

El malestar personal no és exclusiu de la Meiko i en Taneda. Si fa o no fa, la resta d’amics de la colla estan en situacions molt semblants.

En Katô és l’etern Peter Pan, un home que no vol perdre la seva essència deixant enrere els somnis de joventut. Incapaç de deixar la facultat per continuar sentint-se lliure, pren el paper d’estudiant veterà que guia als joves de cursos inferiors. La façana de despreocupació i deixadesa que desprèn és una cuirassa que amaga una persona sensible amb ganes de compartir. Dins del grup d’en Taneda, en Katô és el baixista.

En Billy es troba immers dins d’una tradició familiar de la qual no pot fugir. Els anys d’universitat i l’anhel de menjar-se el món es van diluint com tinta dins d’un poal d’aigua mentre atén els clients que passen per la botiga de queviures que la seva família regenta. Tot i que l’establiment dels pares li ofereix un futur per guanyar-se la vida d’una manera relativament còmoda, l’ansietat i la por de convertir-se en allò que sempre ha evitat l’envaeixen irremeiablement.

L’Ai és l’amiga de la Meiko i, probablement, la més conformista de tots els personatges. Dependenta en una botiga de roba, el seu concepte de vida és aconseguir allò que et permeti gaudir-la moderadament sense sobresalts mentre la seguretat econòmica i l’estabilitat emocional l’abracen aportant l’escalfor de saber que tot està bé al seu voltant.

L’encaix a la societat adulta tot i que la vida ens obliga a despendre’ns del llast en què s’han convertit els somnis de joventut és la premissa principal a “Solanin” i tots, cada un dels personatges, ens mostra una versió del famós proverbi que diu que la vida és allò que passa mentre tu fas uns plans completament diferents.

Cap a on ens dirigim, si es pot saber?

Aquesta incertesa és la que tenalla a tots els personatges que Inio Asano ha posat en el tauler de joc. Cinc personatges que acceptaran les regles socials, cadascun d’ells, a la seva manera. Acceptació, negació, frustració, transformació, rendició i, fins i tot, derrota total. Al final, res acaba sent com cap d’ells volia.

Es podria dividir “Solanin” en dues parts ben diferenciades amb un punt d’inflexió ben marcat. L’abans i el després marquen la manera que els personatges tenen de veure la vida. Es podria dir que és una lliçó que l’autor ens deixa en forma de missatge esperançador, tot i la duresa que pren la segona part de l’obra. Per molt malament que vagin les coses, per molt diferent que sigui la vida respecte al que havies imaginat, sempre podem ser referents per algú i influir un canvi en la seva existència.

I si provo d’anar una mica a contracorrent?

“Solanin” és una lectura dura on l’Inio Asano desglossa l’ànima dels seus personatges amb l’habilitat i profunditat que tant el caracteritza. Com sempre passa amb les obres d’aquest autor, no és una lectura fàcil i, en alguns moments, es torna incòmoda perquè dispara directament al lector proposant situacions que en algun moment hem viscut. Aquesta capacitat d’observació i de plasmar les problemàtiques dels joves adults és el que ha portat a l’Inio Asano a l’èxit i a convertir-se en tot un referent del manga japonès. Val a dir que “Solanin” no té el punt de foscor i demència que tindrà la seva següent obra, “Buenas Noches, Punpun”, però això no no és obstacle perquè el pessimisme i la derrota prenguin la davantera a l’autenticitat i a l’alegria de viure.

Les obres d’Asano contenen molt de text on s’analitza (es fa una autòpsia) tots els personatges que hi apareixen. Existencialisme, humanisme i problemàtiques socials omplen el discurs d’un guió molt ben filat que ens porta a través d’un mar ferotge d’emocions i sentiments capaços de travessar les pàgines i arribar al lector directament allà on més mal fa.