"Fins Aviat, Don Glees"

Què és per vosaltres un tresor? Un tresor no és allò que hi ha dins d’un cofre. És allò pel qual has de lluitar per aconseguir-ho. Una llegenda parla d’una enorme cascada daurada amagada per algun indret d’Islàndia. Als peus d’aquest salt d’aigua s’hi troba una cabina de telèfon vermella. Si aconsegueixes arribar-hi, i si tens sort, potser et dirà quin és el teu tresor. De vegades tan sols cal llençar-s’hi, sense por, i veure el món des de dalt. És aleshores quan t’adonaràs que el tresor que has estat buscant el tenies a sota dels teus propis peus.

Fitxa Tècnica

El 18 de febrer de 2022 es va estrenar als cinemes japonesos la pel·lícula animada “Fins Aviat, Don Glees!” (グッバイ、ドン・グリーズ!, Gubbai, Don Gurīzu!), escrita i dirigida per l’Atsuko Ishizuka. Produïda per l’estudi Madhouse, del disseny de personatges se n’encarregaria en Takahiro Yoshimatsu i en Yoshiaki Fujisawa en compondria la banda sonora. El tema principal, “Rock the World”, va ser escrit i interpretat per Alexandros.

Els drets d’edició i distribució van ser adquirits per Selecta Vision que va estrenar la pel·lícula als cinemes amb doblatge al català durant el mes de juliol de 2022. Posteriorment en va fer l’edició física en els diferents formats domèstics on també s’inclou la pista d’àudio en català.

L’última gran aventura

En Roma viu en una zona rural apartada de la gran ciutat. Fins ara, el seu amic Toto l’havia acompanyat en les seves aventures. Tots dos formaven el Don Glees, un espai privat on s’aïllaven d’un món que mai els ha comprès i que sempre els ha maltractat. Marginats per la resta de nens del poble, tots dos junts han sabut posar-se a resguard de l’assetjament escolar i crear un món a la seva mida. Tot i la insistència del seu amic perquè anés amb ell a estudiar batxillerat a Tokyo, en Roma no es va veure amb cor de deixar enrere els pares i el negoci familiar. Però l’estiu sempre arriba, i amb ell en Toto torna al poble. Aquest any hi ha una novetat, en Drop s’ha unit al grup i té la ferma intenció de viure la seva última aventura amb els seus nous amics.

Veure el món des de l’aire

En Drop és un any més jove que els seus nous companys d’aventures, però això no li impedeix actuar com a revulsiu en les seves vides. La seva peculiar visió del món i de la vida tan sols és possible si s’ha tingut una experiència extraordinària i, tot i que en Drop mai s’ha amagat de parlar sobre el seu passat, cap dels altres dos es poden arribar a fer una mínima idea de la feixuga motxilla que arriba a carregar sobre les seves espatlles.

L’alegria i les ganes de viure del nou membre del Don Glees fa que tots dos amics surtin de la seva zona de confort i els ajuda a reflexionar sobre el rumb que estan prenent llurs vides. Travessar un túnel per veure el paisatge que hi ha més enllà serà el revulsiu que farà que en Roma i en Toto decideixin donar un cop de volant i replantejar-se el seu destí.

Queda ben clar que voler veure el món des de l’aire pot tenir conseqüències. Ser diferent sempre té conseqüències. En Drop vol filmar els focs artificials des de l’aire amb l’ajut d’un dron, però abans que tot comenci en perd el control i l’aparell és engolit per la foscor de la nit. L’endemà, els Don Glees són assenyalats per la resta de nois del poble com a responsables directes de l’incendi que es va declarar després de l’exhibició pirotècnica. Han de fer tot el possible per recuperar aquell dron, ja que tan sols les imatges que hi ha gravades en la seva targeta de memòria poden demostrar la seva innocència.

Deixar empremta

Si no fas res, no deixes cap empremta en aquest món. És com si no haguessis existit. No calen grans gestes, tan sols ser important pels més propers. Són molts els missatges que va deixant anar “Fins Aviat, Don Glees!” al llarg dels seus 98 minuts de metratge, i tots van en la mateixa direcció. Viu la vida com la vols viure i rodeja’t de gent que t’estimi. Malgrat la senzillesa d’aquesta filosofia, el desenvolupament de film ens demostra que la vida és allò que passa quan es fan uns plans totalment diferents amb unes perspectives que costen d’acomplir. Dins d’aquest marc trobem l’amor d’en Roma per la Tivoli o l’accés a la facultat de medicina per part d’en Toto.

Deixar enrere la despreocupació i començar a assumir certes responsabilitats en les accions i decisions que es prenen és un dels temes més recurrents en les pel·lícules animades, però aquest cop ho fa en forma d’última gran aventura estiuenca d’un grup de bitxos raros que destaquen de la resta de nois del poble per la seva inquietud, iniciativa i inconformisme.

D’Irlanda a Nova York

“Fins Aviat, Don Glees!” incorpora un element fantàstic al creixement dels personatges, un deus ex machina totalment improbable i que connecta els tres protagonistes a través del temps i de l’espai. Es tracta de la cabina vermella que feia referència al principi d’aquest text. Aquest element tan sols apareix al principi i al final de la pel·lícula i és el nexe d’unió entre un abans i un després que no explicaré per no espatllar l’experiència de qui no l’hagi vist. Al principi de la pel·lícula la cabina vermella apareix com a element críptic, una situació totalment fora de lloc i profundament incomprensible, ja que queda totalment descontextualitzat. La segona vegada que apareix aquest element, al final del film, ja es té prou informació per saber el paper que juga i que forma part d’un pla magistral on la casualitat perd la seva raó de ser per deixar pas a un destí capriciós que ha decidit unir als tres protagonistes de “Fins aviat, Don Glees!”, el desencadenant del qual són els sentiments d’en Roma cap a la Tívoli.

Realisme escapçat

“Fins Aviat. Don Glees!” gaudeix d’una animació excel·lent i un ritme narratiu força regular que va combinant l’acció i l’aventura amb moments més reflexius on s’aprofundeix en el desenvolupament dels personatges i en la filosofia que vol desprendre el film. El CGI emprat és molt discret i tot i que està molt ben integrat a l’animació bidimensional, continua sorprenent que sigui tan fàcil distingir-lo de la resta d’elements que apareixen en pantalla.

Els tres personatges principals mantenen en tot moment una relació de complicitat molt autèntica i encertada. Els diferents caràcters de cada un d’ells s’adapten a la perfecció a les interaccions i es manté la credibilitat de les seves reaccions davant les diferents situacions que planteja el guió. Curiosament, aquesta credibilitat que s’aconsegueix mantenir durant la major part del metratge, cau en picat quan s’incorpora l’element fantàstic del final. Tot i la poesia que aporta l’existència de la cabina telefònica i la seva funció com a catalitzador de tot el que acabem de veure, hagués sigut més interessant resoldre i rematar el guió amb un element igual d’emotiu, però mantenint el to realista que imperava fins aquell moment. En cap cas vull dir que el final de la pel·lícula no hagi estat satisfactori, però sí que és veritat que escapça totalment el to de la pel·lícula, desimbolt, però realista, per endinsar-se en un joc de casualitats improbables i cabines de telèfon que s’erigeixen al mig del no-res.

Aventures per tothom

“Fins aviat, Don Glees!” és un film apte per a tots els públics que aposta per l’entreteniment familiar. El guió beu molt de les pel·lícules d’aventures protagonitzades per nens i adolescents dels anys 80 com “The Goonies” o “My Girl” en el seu vessant més romàntic i sentimental. Estem davant d’una d’aquelles apostes valentes que valen molt la pena descobrir, ja que el film no té cap manga ni novel·la lleugera darrere seu que la recolzi. Fàcil d’entendre, divertida, sorprenent, emotiva i farcida de missatges que es poden anar desgranant a través de les diferents capes que conformen un guió àgil i molt ben lligat. Una gran sorpresa que va passar molt desapercebuda en el seu moment i que val la pena recuperar i donar-li una oportunitat.