"Cowboy Bebop"

L’any 2022 va tenir lloc la major catàstrofe mediambiental que la humanitat hagi conegut mai, el portal hipergalàctic de la Terra va esclatar destruint part de la Lluna. Els fragments del satèl·lit van ser projectats cap al planeta causant una esfereïdora quantitat de víctimes humanes. Dels més de sis mil milions d’habitants, es va passar a mil tres-cents milions de pobladors del planeta. La vida a la Terra es va convertir en un perill constant i la humanitat es va veure relegada a viure en espais subterranis per culpa de la constant caiguda de fragments lunars. Davant d’aquesta perspectiva, molts van abandonar la Terra i es van instal·lar en les diferents colònies que la humanitat havia creat al llarg i ample del sistema solar.

L’expansió territorial i les enormes distàncies existents entre nuclis de població va propiciar un augment desmesurat de la criminalitat. Davant la manca de recursos humans per fer front a la situació d’inseguretat, el govern va crear un sistema de recompenses per la captura d’aquests malfactors. És en aquest context que trobem a en Spike Spiegel i a en Jet Black, dos caçadors de recompenses que viatgen a bord d’una atrotinada nau espacial anomenada Bebop.

Fitxa técnica

Durant el mes de juliol de l’any 1998 es va estrenar a TV Tokyo l’anime “Cowboy Bebop”, quan sèrie de 26 episodis realitzada pel grup Hajime Yatate, nom col·lectiu que agrupa bona part dels artistes i creatius de l’estudi Sunrise. A causa del contingut adult de la sèrie, el canal de televisió públic tan sols va emetre 12 dels seus episodis. La sèrie va ser emesa al complet per primera vegada quatre mesos més tard pel canal de pagament WOWOW. Sota el pseudònim grupal podem trobar a en Shinichirô Watanabe (“Macross Plus”, “Samurai Champloo”, “Terror in Resonance”, “Carole & Tuesday”, “Lazarus”) com a màxim responsable de la sèrie juntament amb la Keiko Nobumoto (“Tokyo Godfathers”, “Wolf’s Rain”, “Space Dandy”) que es va encarregar del guió. El disseny de personatges va ser fet per en Toshihiro Kawamoto i la banda sonora va ser composta per la Yoko Kanno amb la col·laboració del grup The Seatbelts, creat per l’ocasió. L’èxit de la sèrie va ser aclaparador i se’n va fer una pel·lícula: “Cowboy Bebop: Knockin’ on Heaven’s Door”. També es va expandir el seu univers amb la publicació de dues sèries manga i dos videojocs.

“Cowboy Bebop” es va estrenar a TV3 durant el mes de novembre de 2001 i va ser reposada en diverses ocasions. Selecta Vision va adquirir els drets d’aquest anime i el va editar en els diferents formats domèstics incloent-hi la pista d’àudio del doblatge en català.

Benvinguts al nou oest

La sèrie està ambientada al llarg i ample del sistema solar. La humanitat es va veure obligada a deixar enrere la Terra i a crear colònies a Mart, Venus, Plutó o a satèl·lits naturals com Tità, Calixt, Ganimedes i Europa. També hi ha un assentament a l’asteroide Tijuana. Les ciutats que apareixen estan inspirades en Nova York i Hong Kong, però en una versió molt més inhòspita i decadent. Cada localització compta amb les seves particularitats atmosfèriques i físiques aportant una gran riquesa visual a una sèrie farcida de grans escenes memorables. L’expansió de la humanitat de “Cowboy Bebop” guarda molts paral·lelismes amb la conquesta de l’Oest nord-americà i amb el reclutament de civils que volguessin convertir-se en caçadors de recompenses pel seu compte i propi risc. Fins i tot el programa televisiu estrella d’aquest col·lectiu de justiciers, el “Big Shot”, és una modernització audiovisual dels vells cartells de’“es busca” on s’anuncien els nous criminals que la justícia a posat preu. Això sí, per poder cobrar la recompensa, s’ha d’entregar el fugitiu viu.

Traficants de droga, assassins en sèrie, clans mafiosos, terroristes, gurús de l’autoajuda, lladres, ecologistes, activistes de tota mena, protectors dels animals, policies corruptes i tot el que ens puguem arribar a imaginar da la flor i nata de la delinqüència del sistema solar passarà pel davant dels nostres ulls com a objectiu dels caçadors de recompenses. La sordidesa i els més baixos instints es donaran la mà en forma de comèdia negra plena d’acció i moments reflexius en totes i cada una de les missions protagonitzades pels integrants de la Bebop. El conglomerat de gèneres, entre els quals s’inclouen el ciberpunk, la space opera, el thriller, cinema negre, la ciència-ficció i, per descomptat, el western.

Quan ens vam conèixer em vas dir que eres un home que ja es va morir una vegada

Per ser un caçador de recompenses cal tenir una actitud especial davant la vida. A vegades es guanya. A vegades es perd. Però si hi ha una cosa que distingeix als integrants de la tripulació de la Bebop, és la precarietat econòmica i la necessitat urgent de l’estalvi i la dosificació. Les coses no sempre surten com s’espera, però per a l’Spike i els seus companys, sembla a ser que l’èxit els evita com si tinguessin la pesta. Per si això no fos suficient, tot i ser un equip que conviu en un espai reduït, la soledat no els acaba d’abandonar mai. L’existència de tots ells ve marcada per una feixuga motxilla plena de passat que arrosseguen allà on van i de la que no poden desprendre’s encara que volguessin. Aquest passat marca com un ferro roent el seu present i els impedeix albirar cap mena de futur.

L’Spike Spiegel és, dels components de la Bebop, qui suporta un passat més complicat. Abans de ser caçador de recompenses, era membre de l’organització criminal Drac Vermell, del qual va haver de fugir per culpa del triangle amorós en el que estava involucrat. L’Spike i el seu company Vicious estaven enamorats de la mateixa dona, la Julia, i va haver de deixar enrere la seva vida com a membre del grup criminal per no enfrontar-se directament amb el seu col·lega i, al mateix temps, conservar la vida. Aquesta història amorosa va apareixent de forma intermitent al llarg de la sèrie i forma part dels fonaments en els quals se sustenta la trama. De fet, “Cowboy Bebop” dedica sis dels seus episodis a la rivalitat entre l’Spike i en Vicious així com a la recerca de la Julia. Tot i el seu caràcter reservat i una actitud totalment pragmàtica davant la vida, és un expert en el Jeet Kune Do, l’estil d’arts marcials creat per en Bruce Lee.

En Jet Black és l’altre membre original de la tripulació de caçadors de recompenses i propietari de la Bebop. Si la veterania és un grau, estem davant del més experimentat de tots. Crida l’atenció el seu braç biònic que substitueix l’extremitat que va perdre en un enfrontament amb un criminal quan era policia. En Jet també té un passat amorós que apareixerà al llarg de la sèrie. Tanmateix, tot això ha quedat enrere i ara es dedica a posar en pràctica en els seus coneixements de mecànica per arreglar la seva nau dels desgastos que produeixen les diverses persecucions i batalles espacials. Té gran afició per la cuina i per la cura dels bonsai.

La Faye Valentine s’uneix a la Bebop després de conèixer l’Spike i en Jet durant la captura d’un criminal on rivalitzava amb ells dos per prendre’ls la presa. Reanimada després de 54 anys de criogenització, va ser estafada per l’home que la va despertar i ara n’ha d’assumir el deute. Això fa que se la vegi sovint en casinos i cases d’apostes intentant treure’s del damunt l’àncora que la manté amarrada i sense capacitat de moviment. No en sap res del seu passat, ja que ha quedat amnèsica per culpadel llarg període d’hibernació. A mesura que avança la sèrie, aniran apareixent pistes sobre els seus orígens.

L’Ed és una jove noia terrestre d’aspecte androgin. Criada en un orfenat malgrat tenir un pare, el fet que se’n desentengués d’ella l’ha convertit en una persona que viu el moment sense preocupar-se per res més que les seves necessitats. Les seves habilitats informàtiques la duen a la Bebop i es converteix en membre de ple dret quan descobreixen que es pot introduir en qualsevol sistema d’ordinadors amb total facilitat. El seu caràcter és alegre i impulsiu, convertint-se en un gran revulsiu enfront dels altres tres membres humans de la Bebop. I sí, tanta extroversió aconsegueix que, molts cops, tregui de polleguera la resta de la tripulació. Amb tot, una cosa en comú té amb els seus companys, no necessita ningú per distreure’s i se sent molt còmoda en la soledat del seu món fet a mida.

L’últim component del grup de caçadors de recompenses és l’Ein (d’Einstein), un gos de la raça corgi gal·lès de Pembroke. Es tracta d’un animal de laboratori i se sospita que té una intel·ligència superior a la dels humans. L’Ein arriba a la nau com a dany col·lateral d’una missió que va acabar de la manera més inesperada (bé, com gairebé totes).

Bioritme musical

L’actitud de tots els personatges que apareixen a “Cowboy Bebop” és el de qui n’ha vist de tots colors, però que en realitat estan completament decebuts de tot el que han viscut i d’allò que els pot oferir la vida. Aquesta desafecció per viure es mostra en l’actitud que tenen davant del perill. Si ens haguéssim de deixar portar per l’estat d’ànim dels protagonistes, ens trobaríem davant d’un relat fosc de ritme decadent. Sortosament, la música agafa moltíssima importància en aquesta sèrie i és la responsable de marcar l’estil, el ritme, l’ambientació i, fins i tot, la motivació i la cadència anímica dels personatges.

La banda sonora de la Yoko Kanno arrenca amb els mítics títols de crèdit que ens acompanyaran durant els 26 capítols. La seva estrident obertura a ritme de jazz es combina a la perfecció amb unes imatges que imiten el pop art i ens recorden les típiques obertures de les sèries dels anys 60 o a les pel·lícules d’en James Bond. Ombres fosques que es retorcen sobre uns fons de colors ben llampants i amb divisions de pantalla que van i venen mostrant l’acció repetida al més pur estil de l’Osamu Dezaki.

Els títols de cada un dels episodis també estan relacionats amb la música. Alguns empren directament el títol d’alguna cançó famosa com “Bohemian Rhapsody”, “Honky Tonk Women”, “Sympathy for the Devil”, “My Funny Valentine”, “Toys in the Attick” o “Speak like a Child”. Quan no es tracta del nom d’una cançó, el títol sempre inclou el nom d’un gènere musical com la samba, el Boogie Woogie, el jazz, el vals o el heavy metal, per exemple. A part d’adornar el nom de cada un dels capítols d’aquesta sèrie, la cançó a la qual fa referència o l’estil musical que reivindica el títol marcarà el ritme narratiu i l’ànim dels personatges.

La importància de la música és tan gran que al llarg de la sèrie trobarem un bon grapat de cançons inserides enmig dels capítols. Actualment, la banda sonora de “Cowboy Bebop” és un dels treballs més celebrats de la Yoko Kanno i, per tant, ha afavorit que s’hagin editat diferents àlbums amb les seves creacions musicals per a aquest anime.

Espai en fase diferencial

“Cowboy Bebop” gaudeix d’una animació excel·lent ajudada amb imatges tridimensionals creades per ordinador. Aquest CGI està força ben integrat a l’animació tradicional, malgrat que es percep la diferència entre uns elements i els altres. El ritme narratiu, com ja he dit, és variable i ens podem trobar capítols molt reflexius o amb una gran càrrega introspectiva i d’altres que van plens d’acció en totes les seves variants. Cada capítol és una sorpresa i fins i tot en trobarem que estan dedicats íntegrament a gèneres cinematogràfics molt concrets com, per exemple, el del terror espacial al més pur estil “Alien” o “The Thing”. També hi ha un dels personatges secundaris més recurrents, en Vicious, que en certs moments desprèn una aura molt propera a la del Capità Harlock.

El món creat per a aquesta sèrie és brutal. Ja s’ha comentat que cada una de les colònies té una atmosfera i una física pròpies, però és que a banda d’això podem entreveure tecnologia de terraformació, una bona multitud de naus i transports i, sobretot, les autopistes de l’espai.

Aquestes autopistes no són altra cosa que forats de cuc creats de manera artificial mitjançant dues portes. Entrar en una d’aquestes portes és entrar en una dimensió paral·lela on l’espai i el temps es dobleguen per viatjar grans distàncies en molt poc temps. És el que s’anomena l’espai en fase diferencial. Com tot allò que crea la humanitat, viatjar per aquests forats de cuc comporta certs perills. De fet, aquest escrit l’he començat amb la catàstrofe més gran que mai ha conegut la humanitat i que va ser provocada per l’explosió d’una d’aquestes portes espacials.

A reveure cowboy de l’espai

Estem davant d’una de les sèries d’anime més mítiques que mai hagin passat pel canal televisiu català, i aquesta consideració no es té tan sols a casa nostra, sinó que “Cowboy Bebop” és reconeguda a escala internacional per la seva enorme qualitat. Animació eficient, guió adult i molt ben filat, rerefons filosòfic, ciència-ficció emmarcant vells gèneres fàcilment reconeixibles, personatges impactants, varietat d’escenaris, diferents plans de percepció, lectura i comprensió, capítols conclusius i trama secundària que abasta en tota la sèrie... No podria parar d’enumerar les bondats d’aquest anime, així que el millor és que ho descobriu vosaltres mateixos si encara no el coneixeu. Feu-me cas, m’ho agraireu!