dimarts, 30 de setembre del 2025

"La Criatura de Einstein"

La tensió es pot palpar. Mai s’havia vist una atmosfera tan densa en una reunió de pescadors. Les coses no van bé. Si la situació no es reverteix, vindran temps de penúries i fam. Ja fa temps que les captures no arriben ni per alimentar les boques dels habitants del petit poblet de costa, i de vendre-ho als comerciants ja ni en parlem. Tots saben que hi ha un indret on la pesca és abundant i generosa, però hi ha un inconvenient, es tracta d’una zona molt perillosa pels forts corrents marins i la gran quantitat d’esculls que, amagats per les onades, converteixen aquell mar en una trampa mortal.

En Lerew, un jove pescador, s’ofereix voluntari per anar a buscar peixos per tots els habitants del poble. El seu fervor i la seva vehemència són més aviat fruit de voler quedar com un heroi davant la seva estimada Mary que no pas per la seva valentia. Davant l’ocurrència del noi, el seu germà Conseil no se’n pot estar i decideix acompanyar-lo, però el fracàs està assegurat si no els guia un pescador experimentat que sàpiga llegir el mar i el cel. Aquest vell pescador no serà altre que el pare dels dos agosarats mariners.

Feinejar en aquest tros de mar no és fàcil, però se’n van sortint i la barca no triga a omplir-se de peixos de totes mides i colors. Malauradament, no podien tenir sempre el vent de cara i un canvi sobtat del temps els submergeix en una terrorífica tempesta. Amb els violents moviments de la barca en Lerew és llençat al mar i el corrent l’allunya del vaixell sense que el seu germà ni el seu pare puguin fer absolutament res per salvar-lo. Alenant més aigua que aire, el jove pescador suplica per la seva vida. Demana a les forces de la natura poder tornar al seu poble i declarar-se a la Mary. Donaria el que fos per no morir al mar. Qualsevol cosa. No importa el preu a pagar.

Fitxa tècnica

L’editorial Moztros publicà l’any 2023 “La Criatura de Einstein” (Einstein no Kaibutsu,アインシュタインの怪物) de la Ryu Miyanaga. Publicat originalment l’any 2016 per Square Enix, el manga ha quedat recopilat en tres volums que són els mateixos que trobarem a les nostres llibreries editats en rústica i format B6 (128 x 180) amb sobrecobertes.

El modern prometeu

Voler sobreviure a qualsevol preu pot tenir conseqüències nefastes, sobretot si aquest procés inclou una bona estona sense signes vitals i un munt d’operacions per reconstruir el cos. I així és. Com ja sospitàveu, la Ryu Miyanaga s’ha basat en la immortal història de Mary Shelley per crear aquest manga. Bé, el mateix títol ja ens posa sobre la pista de quin camí agafarà el relat.

Morir per tornar a néixer, vet aquí la qüestió. Després de sobreviure al naufragi, la vida d’en Lerew canvia de forma radical. El seu aspecte desperta el rebuig de tots aquells que freqüentava i es converteix en una ànima errant que ha deixat de pertànyer a un temps i a un espai. La seva popularitat ha marxat claveguera avall i la soledat és l’única companya en el viatge de començar de nou.

Redescobrir-se. Reinventar-se. Reestructurar el pensament. Readaptar-se a la societat. Són tasques molt feixugues per a un individu solitari. L’única opció que queda és tornar als orígens. Anar allà on la vida va fer un punt d’inflexió i trobar a la persona que ho va capgirar tot.

La ciència oculta

L’Einstein viu apartat de la civilització, però no dubta a l’hora de posar els seus coneixements al servei de les altres persones a canvi de diners o donatius en espècies (si poden ser marines, millor). Tot i la seva joventut, l’Einstein posseeix uns coneixements molt amplis en medicina i preparar remeis contra les afeccions no li suposa cap esforç. Malgrat que pel petit poble pesquer corre la brama que el metge que viu aïllat de la societat és, en realitat, una bruixa, en Lerew no se’n creu de la missa ni la meitat i no dubta a reclamar els seus serveis per mantenir a ratlla la malaltia del seu pare.

Però hi ha un motiu pel qual l’Einstein viu lluny de qualsevol presència humana, ja que al contrari del que pugui pensar en Lerew, sí que és una bruixa. No és ni un bruixot ni un fetiller, sinó una bruixa, una càrrega que porta amb molt d’orgull. Aquests éssers màgics són vistos amb reticència per les persones. Les supersticions i les diferències físiques fan que siguin temuts i perseguits en parts iguals. Ser bruixa és sinònim inalterable de dur una vida solitària dedicada a cultivar el coneixement.

L’un per l’altre

Tot i no saber quines conseqüències tindrà salvar la vida de l’únic humà que l’ha tractat bé fins ara, l’Einstein aplica tots els seus coneixements científics i mèdics per impedir que en Lerew mori. Allò que ve després us ho podeu imaginar si coneixeu la història d’en Frankenstein i la seva criatura. Dues persones arraconades al marge de la societat pels seus orígens i aspecte físic que, sortosament, es tenen l’un a l’altre i es poden complementar per aconseguir fites que tots sols no podrien ni tan sols somiar.

Els dos personatges tenen una química molt especial entre ells i saben que sense l’ajuda de l’altre cap dels dos sobreviuria. L’autora ha aconseguit que la complicitat, enteniment i empatia entre els dos protagonistes traspassi el paper i arribi de manera molt potent al lector. Resulta gairebé impossible imaginar-se un dels personatges interactuant sense l’altre al costat i això és quelcom molt destacable.

Fantasia fosca

La Criatura d’Einstein” és una fantasia fosca que posa l’accent en l’aplicació de la ciència i en les seves conseqüències, però en cap moment és una obra de body horror tal com ens ho vol vendre l’editorial. És cert que hi ha alguns passatges de sang, fetge i caps tallats, però res que no puguem trobar en qualsevol altra obra d’aquest gènere.

El dibuix de la Ryu Miyanaga és de línies fines plenes de dinamisme. Fins i tot podríem dir que surt una mica fora dels estàndards del manga convencional i es decanta cap al traç europeu. Les fisonomies dels personatges són plenes de detalls defugint la netedat facial tan característica del dibuix japonès. L’expressivitat és superba i fa que tots els passatges desprenguin una emotivitat reconfortant. Menció a part a uns escenaris plens d’elements fantàstics i una ambientació tan exquisida que ens submergeix de ple en el relat.

L’autora ha dividit l’obra en tres parts ben diferenciades. Cada una d’elles ocupa un volum i coincideixen en l’estructura bàsica de qualsevol relat: presentació, nus i desenllaç. Així tenim un primer volum on es presenta la realitat de la parella protagonista junt amb totes les seves qualitats i característiques especials. El segon volum és una mena de viatge iniciàtic que serveix per anar coneixent el món on es desenvolupa la història i posar un context i un rerefons dramàtic a tot plegat. Per acabar, el tercer volum és on tots dos personatges s’enfronten al seu destí en un més que tràgic final. Aquesta distribució fa que els tres volums tinguin diferent gruix, especialment el tercer que té gairebé tantes pàgines com els altres dos junts.

Tall europeu

La Criatura de Einstein” és una història fantàstica plena d’elements foscos i, de vegades, pertorbadors. El món creat per la Ryu Miyanaga és cruel amb els dèbils amb algun moment de treva on la felicitat treu el nas tímidament. La història avança a bon ritme i les diferents situacions que es van presentant es poden identificar com petits arcs argumentals on es planteja una problemàtica que l’enginy dels dos protagonistes han de solucionar. Tot i l’alegria d’en Lerew i de l’Einstein, l’entorn hostil es confabula per fer-los tocar de peus a terra de la manera més brutal. Els dos protagonistes faran tot el possible per encaixar en un món que no comprenen i trobar el seu lloc en una societat que no els accepta per les seves diferències. Salvant les distàncies, en algun moment m’ha vingut al cap “Made in Abyss” per la quantitat d’elements semblants que comparteixen ambdues obres.

La Criatura de Einstein” és un manga relativament curt. Tres són els volums d’aquesta col·lecció que es llegeixen en una exhalació i ens endinsen en una fantasia gòtica de tall europeu plena de missatges positius malgrat les fosques situacions plantejades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada