"La Mujer del Espía"

A la ciutat de Kobe de 1940, la Satoko gaudeix d’una vida despreocupada al costat del seu marit, en Yûsaku. Malgrat la situació a Europa, on comencen a escalar les hostilitats entre Alemanya i Rússia, i les tensions que hi ha entre Tailàndia i la Indoxina Francesa, en Yûsaku decideix viatjar a Manxúria per visitar els proveïdors que forneixen de matèria primera la seva empresa. Durant la seva estada a la província xinesa ocupada per l’exèrcit japonès, en Yûsaku veu les coses horribles que els militars fan amb la població local. Quan torna del seu viatge de negocis, la Satoko s’adona que el seu marit ja no és el mateix. Quelcom ha canviat dintre seu i la confiança que sempre ha tingut en ell comença a trontollar. Quan finalment ell decideix explicar tot el que va veure a Manxúria i la seva decisió de fer-ho públic davant les autoritats internacionals tot s’esfondra. La Yûsaku en té prou amb ser feliç al costat del seu marit i poc li importen els crims contra la humanitat que tenen lloc fora de les fronteres japoneses. Per acabar-ho d’adobar apareix un vell amic d’infància de la Satoko, en Taiji, un militar que forma part del kenpeitai, la policia militar que es dedicava a perseguir tot pensament i estil de vida antijaponès. 

L’editorial Milky Way Ediciones va publicar a principis de 2022 “La Mujer del Espía” en dos volums editats en rústica amb sobrecobertes i unes 160 pàgines cada un d’ells. Destaca la sobrietat de les portades d’ambdós volums, el primer amb un fons blanc i el segon amb el fons negre potser com a metàfora del camí que fan els seus protagonistes de la lluminosa vida com a ciutadans exemplars cap a la foscor de la clandestinitat. En totes dues portades la protagonista és la Satoko que queda meravellosament retratada amb l’inconfusible estil de Masasumi Kakizaki (“Bestiarius”, “Rainbow”, “Green Blood”). De fet, “La Mujer del Espía” és el retorn a les nostres prestatgeries d’aquest talentós dibuixant que destaca pel realisme i la bellesa de les seves composicions. La traducció d’aquesta història d’espies va a càrrec de Marc Bernabé. 

Contràriament al que estem acostumats, ens trobem davant l’adaptació, això sí, una mica personal, de la pel·lícula homònima de Kiyoshi Kurosawa amb guió del mateix Kurosawa, Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara al format manga. Tots aquests noms apareixen en els crèdits d’ambdós volums. Abans he escrit contràriament al que estem acostumats per què normalment acostumem a veure pel·lícules basades en un manga d’èxit i no al revés com és aquest cas. La història és un profund thriller psicològic on la Satoko és la protagonista principal. Situada enmig de dos homes que juguen al joc del gat i el ratolí entre ells dos, ha de triar entre la fidelitat al seu matrimoni i fer costat a un marit que ha decidit convertir-se en un enemic del Japó, o fer cas al seu sentiment patriòtic i a les paraules del seu amic d’infància i delatar-lo. Prengui la decisió que prengui sap que les conseqüències seran catastròfiques i ja res tornarà a ser el mateix. 

El ritme narratiu és reflexiu. En Kakizaki s’endinsa en una història on la intriga i el suspens són la clau i, com en totes les grans històries de la narrativa negra, el misteri es cou a foc lent. Els intensos diàlegs, sobretot els que protagonitzen la Satoko amb el seu marit, ens aniran guiant pel tortuós camí d’aquesta història de patriotes i traïdors situada a les beceroles del feixisme japonès i de l’anomenat holocaust asiàtic. L’ambientació és un dels punts forts d’aquest manga que compta amb un rerefons històric meravellosament definit i on la por per les conseqüències que patiran els protagonistes si són enxampats per la policia és palpable en tot moment. L’arribada al poder del feixisme japonès es respira en cada una de les seves vinyetes, i per si això no queda massa clar, en alguns moments Kakizaki ens refresca la memòria intercalant pàgines on es mostren els fets històrics més importants que van tenir lloc per tal de contextualitzar el context polític i social pel qual transcorre la ficció. La brutal escalada del nacionalisme japonès i el seu teixit propagandístic queden fidelment retratats en el personatge de Taiji Tsumori, el militar pertanyent al kenpeitai.  

El dibuix és magnífic. Masasumi Kakizaki té un dels traços més ferms, realistes i preciosistes del Japó. Els seus dibuixos són veritables obres d’art. L’enfocament de cada escena, els dissenys i expressions dels personatges, el detall dels decorats de fons... tot l’apartat gràfic i artístic és una obra mestra i fa que aquesta història cinematogràfica funcioni sobre el paper amb la precisió d’un mecanisme de rellotgeria. 

L’evolució dels personatges pren rumbs sorprenents aportant algun gir argumental que deixarà empremta en el lector. Tots ells són víctimes d’un temps i un moment que van canviar la història de la humanitat per sempre, i la forma que tenen tots ells d’adaptar-se a aquest daltabaix polític i a un imminent conflicte bèl·lic no deix de ser sorprenent. Tot i ser un manga publicat en dos volums, el nombre de pàgines és relativament curt i, malgrat això, els personatges gaudeixen d’una profunditat i una complexitat de caràcters força treballada. Això no tan sols aporta personalitat a l’obra, sinó que la fa tremendament creïble i aconsegueix que el lector entengui i arribi a compadir-se, sobretot, de la parella protagonista. 

“La Mujer del Espía” és un manga curt però intens. La seva història ens transporta a una època en la qual van passar coses que no haurien d’haver passat mai, i així ho denuncien els seus guionistes en la figura de Yûsaku. Sortint una mica de les grans aventures èpiques a les quals en Kakizaki ens té acostumats, Milky Way Ediciones ens regala una història curta ideal, per una banda, per endinsar-se en l’art d’aquest incomparable autor per primera vegada els qui no el coneguin i, per l’altra banda, una miqueta per treure l’ànsia de més treballs d’en Kakizaki pels qui ja el coneixen.