"Atac als Titans"

Ja fa cent anys que la humanitat viu en pau protegida pels murs. Cent anys que han fet oblidar l’horror que es troba fora d’ells, els titans. Aquests éssers, dels quals no se’n sap res, són gegants que es mouen amb l’única motivació de devorar humans. Qualsevol expedició que la humanitat ha posat en marxa per estudiar-los i reconèixer el terreny que hi ha més enllà de les grans muralles ha acabat en una desfeta total i un malbaratament ingent de vides.

Enmig d’aquesta situació, l’Eren Jaeger es desperta amb llàgrimes als ulls i amb la sensació d’haver tingut un llarg i profund somni. Al seu costat, la Mikasa li recorda que ja va sent hora de tornar. Després de topar-se amb l’escamot d’exploradors que tornen d’una missió de reconeixement a extramurs i comprovar amb els seus propis ulls el dolor de la pèrdua d’éssers estimats, es troben amb l’Armin que és assetjat pels brètols de sempre. Tots tres amics enfilen el camí cap a casa i són testimonis d’un horror inimaginable. Un tità de més de 50 metres d’alçada sobresurt per sobre dels murs de protecció. D’una sola puntada de peu rebenta la porta de la muralla i deix un pas obert perquè la resta de titans puguin entrar a la ciutat a alimentar-se de carn humana.

“Shingeki no kyojin” (進撃の巨人) d’en Hajime Isayama es va publicar entre desembre de 2009 i l’abril de 2021 a la revista Bessatsu Shônen Magazine de l’editorial Kodansha. L’obra,  recollida en 34 volums, va ser un èxit mundial des del primer moment i la seva adaptació a l’anime ha triomfat de forma indiscutible allà on s’ha emès. El mes de novembre de 2023 apareix el primer volum editat en català per Norma Editorial en una edició de luxe composta de volums triples sota el títol “Atac als Titans”. Els llibres d’aquesta col·lecció són de tapa dura, cartoné, decorada amb un sobri color verd ampolla. Cada un dels volums conté unes 570 pàgines de mitjana impreses en paper de gran qualitat i en format A5. També s’han respectat les pàgines en color de l’edició original. La traducció al català va a càrrec d’en Marc Bernabé.

L’Eren Jaeger sempre ha volgut formar part de l’equip d’exploradors, l’esquadró d’homes que arrisquen la seva vida per anar més enllà dels murs i descobrir que hi ha en el món obert. Aquesta ambició li ve des de ben petit, quan l’Armin va arribar amb un llibre prohibit ple d’imatges d’abans de la caiguda de la humanitat on es mostraven totes les meravelles que conté el planeta Terra. Aquest desig de coneixement i aventura, junt amb un sentit de la justícia molt arrelat en els seus principis morals, l’han anat convertint en un jove fort i determinat a complir el seu somni. L’Armin no gaudeix de la força física del seu amic, però té un do especial per l’estratègia. La manca de físic li ha permès desenvolupar un cervell privilegiat capaç de prendre les decisions més encertades en situacions desesperades i perilloses. Aquests dos somiatruites tenen el seu contrapunt assenyat i reflexiu en la figura de la Mikasa. Posseïdora d’una agilitat gairebé sobrenatural, la Mikasa té una gran facilitat en tot el que fa referència a les habilitats físiques. La manca de força la compensa amb determinació i amb una tècnica depurada que converteix en fàcil l’acció més complexa.

El dia que va aparèixer el tità colossal i va fer miques l’entrada del mur més extern, el destí de tots tres amics va canviar de manera radical enmig d’un infern d’horror, sang i cadàvers esquarterats. Refugiats darrere del segon mur, són obligats a treballar per augmentar la producció d’aliments per abastir les necessitats d’una població que ha augmentat per l’èxode massiu cap a un territori més petit i, per tant, amb menys recursos. Haver vist amb els seus propis ulls el terror que desperten els titans, la seva força i afany de destrucció no han fet més que atiar, durant els dos anys que ha estat treballant al camp, el desig de l’Eren d’entrar a l’exèrcit, especialment al cos d’exploradors. La seva ambició és lluitar contra els titans i acabar amb tots ells.

“Atac als Titans” és una història d’herois sustentada en l’èpica i l’aventura amb un toc d’intriga política i manipulació religiosa. La història juga amb la sorpresa constant que aporten els girs de guió, generalment basats en el desconeixement que es té sobre els titans. El relat comença quan la humanitat amb prou feines sap res sobre l’origen d’aquests gegants i encara menys sobre la seva fisiologia, comportament o hàbits. A poc a poc, amb les dificultats que comporta enfrontar-se a un enemic tan extraordinari, la humanitat anirà coneixent els seus punts dèbils, bioritmes, costums i instints per anar elaborant tàctiques cada cop més efectives de lluita. A aquests gegants devoradors de persones se’ls ha de sumar les ambicions de poder de diferents estaments de la societat, amb una organització molt semblant a la feudal, com els polítics i l’església. Les intrigues, les traïcions i tenir l’enemic dins de casa aportaran complexitat a una història que va guanyant molt a mesura que ens anem endinsant en ella.

El desenvolupament de personatges, més enllà de la colla que formen els tres amics, és força simplista. L’autor crea un món ple de secundaris plans i estereotipats amb una complexitat i profunditat que brillen per la seva absència. L’Eren, la Mikasa i l’Armin tenen ànima, foc als ulls, i el lector els veu créixer i avançar a mesura que van passant dificultats. Però la resta ja són figues d’un altre paner. L’autor se serveix dels secundaris per fer créixer els protagonistes mentre aquests es van quedant enrere o simplement desapareixen. De tant en tant ens toparem amb algun personatge amb cert carisma, però mai estarà a l’altura ni tindrà un creixement. Simplement, es quedarà tal com ha sigut dissenyat de bon principi.

Tot i que la història no està contada seguint l'ordre cronològic, en Hajime Isayama va bastant de cara a barraca. Els salts temporals li permeten fer avançar l’acció a un ritme lleuger mentre aporta informació sobre experiències passades d’un personatge en concret o d’esdeveniments importants que han tingut lloc en la història de la humanitat. Començar el relat amb els protagonistes amb un cert domini de les habilitats de lluita li permet relaxar l’acció desenfrenada introduint escenes que trenquen el ritme desbocat de l'acció. Aquests flaix-bacs mostren entrenaments, escenes familiars, records o experiències i aporten tota mena d’informacions que ens permetran aprofundir en els protagonistes, introduir algun misteri a la narració o simplement fer-nos veure tot el camí que han seguit els protagonistes per arribar fins on ens trobem. Així que alhora que gaudim de l'èpica l'espectacularitat dels combats, que en el fons això és el que tots volem, ens trobem amb aquests passatges que ens permeten agafar aire i descansar del frenètic ritme de les lluites contra els titans.

Desgast a la tapa.

El dibuix no és el punt fort d’”Atac als Titans”. De fet, és bastant just i es troba molt allunyat de l’espectacularitat que ens poden arribar a oferir altres autors. En Hajime Isayama plasma l’acció de manera correcta, però manca molt en la definició del detall. En molts moments la sensació de moviment no arriba a ser del tot satisfactòria malgrat l'abundant proliferació de línies cinètiques. Les expressions facials, el gest i la posició del cos dels personatges són força quadriculades i la transmissió d'emocions i la naturalitat de moviment es queden a mig camí del que volen mostrar. Malgrat això, hi ha moments en què l’autor aconsegueix escenes i seqüències de molta espectacularitat. Sortosament, aquest dèficit en l’art queda compensat amb escreix per un guió totalment absorbent.

“Atac als Titans” és acció i lluites èpiques, però enmig de tanta sang i fetge, també hi ha lloc per algun missatge. La crítica social es deixa entreveure des de les primeres pàgines quan es parla d’una societat adotzenada sense esperit crític, de lluita o de supervivència. La població que viu dintre dels murs, com si fossin bestiar, forma una societat que no es mou davant les injustícies del poder i que entoma els esdeveniments adversos amb una flegma pragmàtica que deixaria en ridícul a qualsevol anglès. Una humanitat que posa el seu destí en un grup de soldats, un cos militaritzat, que es mouen per la ràbia i la set de venjança intentant girar la truita dins d’un món on el més fort es menja el més dèbil. A mesura que avancem en els capítols trobarem altres missatges que l’autor va deixant anar, però que no avançaré per no estripar la història. Sols dir que algunes d’aquestes idees, han causat enèrgiques protestes dels països veïns del Japó.

Petit error de guillotinat.

És molt estimulant poder llegir “Atac als Titans” en català en aquesta edició col·leccionista de Norma Editorial. El seu disseny sobri, compacte i elegant farà que substitueixi l’Enciclopèdia Catalana de la prestatgeria del menjador pels 11 volums que tindrà aquesta edició tres en un amb tapa dura. Cal dir que la vistositat del format juga una mica en contra en la seva mal·leabilitat. Les tapes es poden obrir 180 graus sobre una taula o superfície dura, però les pàgines de dins no tenen aquesta capacitat d’obertura. Això dificulta la seva lectura, ja que sempre s’han de tenir les dues mans ocupades per contenir els fulls. Això no passa si subjectem el llibre, per exemple, amb les cames. Si la tapa no queda completament oberta, l’experiència de lectura augmenta, perquè les pàgines queden més contingudes i no marxen de la seva posició. Per altra banda, el pes del volum fa que sigui desaconsellable subjectar-lo amb una sola mà llevat que la vostra intenció sigui tenir uns bíceps d’estibador portuari. Les tapes de cartoné estan folrades amb un paper força fràgil que es desgasta amb facilitat si no es té especial cura a l’hora de manipular el volum. Aquest desgast es produeix principalment en les cantonades o per la zona on es doblega la tapa. En el meu exemplar he trobat algun petit defecte en el guillotinat de les pàgines on el text queda tallat. Aquestes dues cosetes no són greus per mi, però crec que val la pena assenyalar-les per si hi ha algun col·leccionista exigent, doncs que ho tingui en compte.

“Atac als Titans” és una nova edició en català d’un vell supervendes, com gairebé tot el que ens està arribant de manga en la nostra llengua. Norma Editorial aposta per una fórmula que està triomfant en altres editorials, el volum triple. El format gros de tapa dura és molt vistós i, francament, fa molta patxoca, però incòmode a la pràctica. La història és senzilla, la humanitat s’ha vist reduïda a la mínima expressió per un poderós enemic que l’ha fet recular fins a confinar-la dintre d’uns murs. Ara és l’hora del contraatac, i per això cal moure el cul, posar-se les piles i conèixer l’enemic amb tots els seus punts febles per derrotar-lo. Una senzillesa conceptual que ha convertit aquesta obra en un best-seller arreu on s’ha publicat, ja que ofereix allò que promet, entreteniment sense complicacions.