One Piece - Saga Skypiea - Jaya

ONE PIECE - SAGA SKYPIEA - JAYA

Capítols 144 - 152

Després de fugir del cementiri de vaixells en què s’havia convertit l’Ape’s Concert, un munt de brosses comencen a caure del cel. Això tan sols és el preludi del què vindrà més endavant. De sobte, un enorme galió cau al costat del Going Merry. La sorpresa del terrabastall s’ajunta amb el desconcert de veure que del cel continuen caient coses, aquest cop, cadàvers humans.

Sense saber ben bé què ha passat, la Nico Robin informa la tripulació que sobre els seus caps hi ha una illa que vola pel cel. Laputa! - S’exclamen tots. És per això que l’agulla del log pose assenyala cap amunt, i l’única cosa que no es pot posar en dubte a la Grand Line, és la bruúxola.

Cauen vaixells del cel!!!

Mentre pensen com arribar a aquella illa, els mugiwara investiguen el vaixell que ha caigut del cel, el Saint Briss. Un dels cranis trobats presenta uns forats artificials, producte d’un tractament mèdic arcaic. Això confirma que els ossos trobats tenen uns 200 anys d’antiguitat. El mal estat del galió fa que aquest s’enfonsi ràpidament, però abans que el mar l’engoleixi, en Luffy troba un mapa de Laputa, vull dir de Skypiea.

Veient l’entusiasme del capità per la proximitat d’una nova aventura, la Nami se li planta perquè encara han de recollir més informació. Queda clar que si un vaixell tan gran ha caigut del cel, és que hi ha una manera de pujar-hi, i aquesta informació es troba al Saint Briss. Vestits amb escafandres, en Luffy, en Sanji i en Zoro es posen a treballar per reflotar el vaixell enfonsat.

En Luffy troba un mapa de Skypiea.

Una nau s’acosta des de la llunyania. Són els pirates del capità Masira, un grup que es dedica a reflotar vaixells i a incorporar-los a la seva flota. En Masira reclama la propietat del vaixell caigut, però la Nami el convenç perquè faci una demostració de les seves habilitats per reflotar el vaixell.

Durant les feines de preparació, un dels tripulants dels caçadors de tresors adverteix al seu capità que els seus homes han sigut atacats pels pirates que es troben sota l’aigua. En Zoro, en Sanji i en Luffy encara investiguen quan, de sobte, el Saint Briss és atrapat per les pinces de reflotament d’en Masira. L’operació consisteix a desplaçar l’aigua de dins del vaixell insuflant-hi aire a ple pulmó, com qui unfla globus per a una festa d’aniversari.

En Masira!

El Saint Briss es comença a moure i es desplaça cap a la superfície. A mitja operació en Masira és advertit pel mateix xerraire d’abans que els pirates s’han amagat dins del vaixell enfonsat. Preocupat perquè no li robin el vaixell, el capità bufador es llença a l’aigua i entra dins del Saint Briss. Un cop allí, en Luffy se’l guanya i es fan amics. Tot i l’alegria del bateig submarí i de socialitzar amb desconeguts, una tortuga gegant engoleix el galió amb tots els que hi ha a dins.

Després de l'àpat, la tortuga decideix reposar al costat dels dos vaixells, el Going Merry i el d'en Masira. El problema és que els pirates del barret de palla que han sigut engolits continuen units al vaixell pels tubs dels seus escafandres, i si no els tallen, el Going Merry serà arrossegat cap al fons marí quan la tortuga decideixi enfonsar-se.

Unes siluetes gegants s'alcen sobre el mar.

Quan la Nami està a punt de tallar els tubs de respiració, el cel s'enfosqueix ràpidament. Els tres nakama  apareixen a la superfície i són pujats a bord del seu vaixell. El que ha tapat la llum del sol són cinc siluetes gegants que s'alcen amenaçadores per sobre del mar. Els mugiwara fugen esporuguits a cop de rem intentant deixar enrere aquella monstruositat. És tanta la velocitat d'evacuació que fins i tot es crea un efecte túnel visual. Lluny de l’horrible visió i amb els ànims més calmats, remirant tot el que els tres caçadors de tresors han pujat a la superfície, s'adonen que no hi ha absolutament res que els doni una petita pista de com arribar a Skypiea.

Sortir a l'estampida sense parar compte cap a on es va és molt perillós a la Grand Line. Per això, la Nico Robin, preocupada per si l'oficial de derrota ha perdut el rumb, li dona una brúixola eterna per anar a l'illa de Jaya que ha escamotejat, amb la discreció que la caracteritza, del vaixell d'en Masira.

L'Ace saluda la tripulació d'en Buggy.

En un altre punt del mar, en Buggy està explorant una cova a la recerca del tresor d'en John el despietat. Decebuts per no haver trobat res tot i l'esforç d'excavar a base de pic i pala, decideixen sortir de l’antre i no perdre més el temps per un botí que potser ni tan sols existeix. Per fer pujar els ànims de l'abatut capità pallasso, en Kabaji proposa capturar en Luffy, però clar, ves a saber per on para. Una veu assegura que ell sap perfectament on poden trobar al capità del barret de palla. La desconeguda veu pertany a l'Ace puny de foc que, atret per l'olor del menjar que s’està cuinant, s'ha atansat al vaixell d'en Buggy. Veient que el foraster és un il·lustre pirata amb una sucosa recompensa, la tripulació del pallasso suggereix caçar-lo per fer pujar la seva fama entre la resta dels pirates. Però en Buggy, horroritzat per aquesta sobtada idea, s'hi nega rotundament. Mai s'ha de tocar cap membre de la tripulació d'en Barbablanca, mai!

En una taverna en Roshio guanya a les cartes a en Bellamy. Acusat de fer trampes, en Sarquiss l'executa davant de tothom.

En Luffy s'asseu al costat d'un desconegut.

A alta mar, un grup de gavines voleia per sobre del Going Merry. De sobte, totes cauen abatudes pels trets d'un franctirador. I això que ni tan sols es veu terra per enlloc!

Arribats a l'illa de Jaya, els mugiwara atraquen al port de Mock Town, un cau de pirates de la més baixa estofa. En Zoro, la Nami i en Luffy surten a visitar la ciutat per trobar informació. En el seu passeig ajuden a un home que cau del cavall. Com agraïment, en Luffy rep una poma. Just mossegar-la esclata una casa on un home també havia mossegat una poma del mateix cistell. La sort està de cara del capità del barret de palla i la seva poma no estava farcida d'explosius. Mock Town és una ciutat de bojos.

Els passos duen als tres nakama fins a l'Hotel Tropical on un vigilant els impedeix l'entrada perquè l’establiment està tot reservat per la banda de pirates d'en Roshio. A la sortida en Sarquiss té un encontre amb en Luffy i el menysprea, però la Nami evita la baralla. Mirant els cartells de cerca i captura, en Sarquiss s'adona que hi ha una recompensa pel paio amb qui acaba de topar-se.

En Luffy no es defensa d'en Bellamy.

Els tres pirates decideixen anar on segurament els serà més fàcil trobar informació. Un fòrum social on es discuteix la direcció de la nació. El temple del saber que reuneix la flor i nata dels filòsofs i pensadors. Un indret sagrat on el saber governa per damunt de les classes socials. A la taverna en Luffy coincideix a la barra amb un home amb el qual manté una discussió. Tot i això, l'home marxa sense causar cap aldarull. Tot d’una entra per la porta en Bellamy demanant pel pirata del barret de palla pel qual ofereixen 30 milions de bellys. Per descomptat, darrere seu entra la resta de la seva banda de trinxeraires. En Bellamy convida a en Luffy a beure, i quan aquest ho fa li estavella el cap contra la barra. Quan la baralla està a punt d'esclatar, la Nami pregunta al taverner si coneix el camí per arribar a l'illa del cel. Un espès silenci cobreix tot el local. Segons després esclata una munió de riallades d'incredulitat. Vet aquí uns pirates que encara creuen en llegendes. Els vaixells caiguts del cel són víctimes dels forts corrents de la Grand Line que els eleven per sobre del mar i tornen a caure pel seu propi pes, com les pomes d'en Newton o els picarols d’un octogenari. En Bellamy els tracta de somiatruites per creure en contes infantils. En Luffy rep un cop de puny de part del fatxenda i l'entoma sense defensar-se. El capità del barret de palla li diu a en Zoro que mai acceptarà aquest desafiament.

El desconegut encoratja l'actitud d'en Luffy.

La Nami no entén per què el seu capità i en Zoro no tornen cap cop mentre no paren de rebre entre les riallades de tots els presents. Amb l'orgull per terra, l'oficial del Going Merry treu els seus dos companys a rastres del local. Un cop fora de la taverna troben l'home amb qui en Luffy havia discutit a la barra i li demana a la Nami si és cert que existeix l'illa del cel. Amb la resposta obtinguda, aprofita per renegar de les noves generacions de pirates, mediocres sense somnis que no creuen en res. Admirat per l'actitud d'en Luffy, el desconegut els diu que els pirates que volen arribar lluny, lluiten sense donar cap cop. Amb aquesta frase s'acomiada desitjant-los que trobin l'illa del cel. Un cop el perden de vista, la Nami pregunta al seu capità si sap qui és. No n'està segur, però és evident que no va sol. L'oficial sospita que sap més del que diu.

Al Going Merry, l'Usopp i en Chopper fan feines de reparació mentre en Sanji comenta que potser caldria comprar un vaixell nou. A l'horitzó apareix el vaixell d'en Masira que es dirigeix cap al port. En Luffy, en Zoro i la Nami arriben al Going Merry al mateix temps que la Nico Robin que havia sortit a fer unes compres i a buscar informació pel seu compte. La historiadora porta un mapa de l'illa i els explica que a l'altra punta hi viu un vell que va ser desterrat de Mock Town per explicar els seus somnis, en Mont Blanc Cricket.

En Norland el Mentider

La informació que ha aportat la Nico Robin sembla una pista sòlida per trobar un camí cap a l'illa del cel i decideixen llevar àncores per dirigir-se a l'altra part de Jaya per parlar amb el vell desterrat. Pel camí es topen amb un altre vaixell que du un mascaró de proa amb la silueta d'un orangutan i una vela on està escrit «Morinohito». És el vaixell d'en Shôjô que aspira a substituir en Crocodile com a shichibukai ara que l'han eliminat. Com que el Going Merry no pot avançar perquè té el pas tallat pel vaixell, en Luffy li demana que s'aparti. La resposta que rep és que si vol passar, haurà de pagar el peatge. L'Usopp comenta que aquesta mateixa frase és la que els va dir en Masira. Ara que ho diu, en Luffy també li troba certa semblança amb en Masira. Tant pronunciar el seu nom, en Masira per aquí, en Masira per allà, en Shôjô els pregunta si el coneixen. Al saber que l'havien expulsat a puntades de peu del Going Merry, en Shôjô es posa a udolar amb el seu micròfon. Les ones sonores fan cruixir el vaixell dels mugiwara fent desencaixar tots els taulons del seu lloc.

A la taverna on en Luffy i en Zoro van ser estomacats, els parroquians parlen d'una dona que s'ha carregat a tots els homes que hi havia amb unes mans que apareixien del no-res. Aquesta dona volia saber coses sobre en Mont Blanc Cricket, potser per robar-li l'or. La conversa és escoltada per en Bellamy i els seus sequaços.

Amb una molesta sensació de déjà-vu, en Chopper i l'Usopp tornen a fer feines de reparació al Going Merry mentre en Zoro suggereix que potser haurien de comprar un vaixell nou.

Rodejant l'illa, els mugiwara arriben al castell d'en Mont Blanc, un home d'aparences perquè de castell sols hi ha la façana feta de fusta, com un decorat d’spaguetti-western, que tapa una petita barraca, la veritable casa d’en Mont Blanc Cricket. No hi ha ningú a casa. Remenant entre les pertinences, troben un llibre titulat «En Norland el mentider». En Sanji, nascut al North Blue, coneix molt bé aquesta famosa història que ja compta amb més de 400 anys d'antiguitat. El conte parla d'un home que, sense ser polític, deia moltes mentides i un dia va explicar que sabia d'una illa on hi havia molt d'or. Van navegar durant molt de temps i passaren moltes penúries. Quan van aconseguir arribar a l'illa no hi havia rastre de l'or. El rei el va fer executar per mentider, però abans de morir va dir que part de l'or havia caigut al mar. Tots els presents es van sorprendre ensentir aquestes declaracions, però ningú el va creure i sempre va ser recordat com un mentider.

En Sanji contra en Mont Blanc Cricket.

Els pirates d'en Bellamy especulen sobre el lligam familiar existent entre en Mont Blanc Norland i en Mont Blanc Cricket.

De dins del mar surt un home que llença en Luffy a l'aigua i s'enfronta a en Sanji, però cau a terra emportat per dolors terribles. En Chopper li diagnostica la malaltia de Caisson, el mal dels submarinistes que no descomprimeixen bé el cos en el seu ascens cap a la superfície.

Atrets per les detonacions de la baralla, apareixen en Masira i en Shôjô. El capità del barret de palla es fa amic d'ells a l'instant.

Quan en Cricket recupera el coneixement es disculpa per la seva actitud, es pensava que havien vingut a robar el seu or. És en Luffy qui li pregunta com arribar a l'illa del cel. El bus no pot evitar una rialla en veure que el capità d'un grup de pirates creu en aquesta llegenda. Però hi havia una altra persona que també hi creia, un avantpassat seu, en Norland. Ell va veure la ciutat daurada enfonsada dins del mar. Per això va afirmar que part de l'or es va enfonsar en el mar. En Cricket explica com sempre ha estat assenyalat per culpa del seu avantpassat mentider i, quan va arribar a aquesta illa, va decidir quedar-s'hi per comprovar amb els seus propis ulls si hi ha o no hi ha or. Abans de morir vol saber quina mena d'home era el seu familiar llunyà que el va marcar per tota la vida. En Cricket està en possessió del diari de bord i el mostra als pirates del barret de palla. Entre les seves pàgines s'explica com arribar a l'illa del cel amb una barca especial, una mena de bèstia vivent que el va ajudar a arribar al mar del cel.

L'alianá Saruyama.

Mentre els nakama celebren la informació, en Cricket surt fora de la casa i pregunta a en Masira i a en Shôjô si els cauen bé aquests pirates i si val la pena ajudar-los a arribar a l'illa del cel. És que si hi van tots sols, els mataran només arribar-hi.

En el seu vaixell en Mihawk estudia els cartells de cerca i captura d'en Luffy i d'en Zoro.

En Cricket reprèn el seu relat sobre l'illa del cel. Quan la nit arriba en ple dia és perquè els cumulonimbus fòssils tapen la llum del sol. Si hi ha una illa suspesa al cel, aquesta ha d'estar per sobre d’aquests núvols. Per arribar-hi han de trobar el Knock-up, un corrent marí que llença els vaixells enlaire per després caure de nou al mar i esclafar-se. Aquests sortidors d'aigua es formen per l'activitat volcànica del fons marí. El jet d'aigua que es forma dura aproximadament un minut. Aquest fenomen és aleatori i mai es produeix al mateix lloc. Gràcies als càlculs fets a partir de l'última vegada que el dia es va tornar, de sobte, negra nit, en Cricket sap que l'illa apareixerà l'endemà a la tarda pel territori d'en Masira.

En Cricket mostra les seves troballes.

En Cricket organitza un sopar de comiat pels pirates del barret de palla. Amb els ànims ben exaltats, l'amfitrió els mostra els tresors que ha trobat al fons del mar durant tots els anys que du de recerca, quatre figures d'or massís, tres campanes i un ocell, que demostren que antigament allí hi va haver una civilització. La figura de l'ocell els recorda que han d'anar urgentment al bosc per atrapar un ocell del sud. El pròxim Knock-up apareixerà al sud d'on es troben. Com que a la Grand Line les brúixoles no serveixen, per anar cap al sud han de deixar-se guiar per un d'aquests ocells que tenen la particularitat de mirar sempre cap aquest punt cardinal. Sense perdre més el temps, els mugiwara es dirigeixen cap al bosc mentre que els membres de l'aliança Saruyama, és a dir en Cricket, en Masira i en Shôjô, es dediquen a fer les modificacions necessàries al Going Merry per poder navegar pels corrents ascendents.

A dins del bosc es desferma el caos més absolut. Aranyes, centpeus, abelles, vespes i altres insectes de tota mena assetgen als visitants complicant la cacera de l'ocell del sud. A més, l'au resulta ser un dels líders del bosc i en tot moment va donant ordres als insectes perquè ataquin als pirates.

A can Cricket han aparegut els pirates d'en Bellamy reclamant tot l'or. Tot i que l'aliança Saruyama planta cara, tots tres són vençuts gràcies al poder de la fruita de ressort del seu líder. Amb l'or en el seu poder, els assaltants se'n tornen cap a Mock Town fent-se tractar covards per no tenir somnis pels quals lluitar.

Un cop la Nico Robin aconsegueix atrapar l'ocell que els ha portat de corcoll tot aquest temps, tota la tripulació del Going Merry se'n tornen cap a can Cricket. A la seva arribada es troben amb el panorama de la derrota, però en Mont Blanc no diu res perquè ara, el més important és reparar el vaixell i que tot estigui enllestit per a l'endemà. Però en Bellamy ha deixat la seva signatura i en Luffy decideix anar a passar comptes mentre la resta continua amb els preparatius.

Nous cartells de cerca i capturen amb la cara d'en Luffy i d'en Zoro arriben a Jaya. La recompensa pel capità del barret de palla ha pujat fins als 100 milions de bellys.  Els cartells són trobats per un borratxo que corre cap a la taverna a avisar a la tropa d'en Bellamy. Com és natural, després d'estomacar en Luffy i en Zoro i que cap dels dos es defensés, el pirata s'ho pren a riure i els etziba un discurs carregat de menyspreu sobre la tripulació del barret de palla a tots els presents. Quan tots els seguidors i groupies del saltimbanqui esclaten a riure, un crit provinent del carrer reclamant la presència d'en Bellamy els fa emmudir.

La lluita entre en Luffy i en Bellamy esclata. Ben pagat de si mateix, l'aprofitat fanfarró no para de saltar d'un costat a l'altre gràcies al poder de la fruita Ressort intentant atrapar al capità del barret de palla. En Luffy l'observa sense mostrar les seves cartes fins que decideix etzibar un cop de puny. Un sol cop que destrossa totalment en Bellamy que cau inconscient. La desesperació embarga tota la seva tripulació que fuig corrent quan se'ls reclama les figuretes que van robar a en Cricket. Amb els tresors recuperats, en Luffy torna cap al Going Merry.

Enmig de l'oceà, en Dracule Mihawk se sorprèn de com han crescut els del barret de palla que ja comencen a fer anar de corcoll al Govern Mundial.

En Kuma i en Doflamingo.

A Mary Geoise els cinc ancians que conformen el Gorosei, la màxima autoritat del Govern Mundial, discuteixen sobre l'aliança entre en Barbablanca i el pèl-roig. També han de triar un substitut per la vacant deixada per en Crocodile. Els shichibukai, que han estat cridats a reunió, van arribant. Els primers a arribar són Donquixote Doflamingo i en Bartholomew Kuma, més tard s'hi afegeix en Dracule Mihawk. També està present el comandant de totes les forces de l'Armada, en Sengoku el Buda. A la sala de reunions irromp un personatge que és identificat com a Lafitte. Diu haver vingut per compte propi per recomanar un substitut per en Crocodile, en Marshall D. Teach dels pirates d'en Barbanegra.

En algun punt de l'oceà en Rockstar, de la tripulació dels pirates d'en Shanks, és enviat a parlamentar amb en Barbablanca. El capità pirata, rodejat de personal mèdic i connectat a una bombona d'oxigen i diverses infusions medicamentoses, estripa la carta que li entrega el missatger i li diu que sols parlarà amb el pèl-roig cara a cara davant d’una bona ampolla de vi. Quan en Rockstar retorna amb la seva tripulació i dona la resposta al seu capità, en Shanks ordena fer tots els preparatius per anar a visitar en Barbablanca.

En Rockstar es reuneix amb en Barbablanca.

A Mock Town, els pirates d'en Barbanegra es reuneixen per perseguir en Luffy després de veure l'actualització de les recompenses ofertes pel Govern Mundial. Aquests són en Jesus Burgess, el campió; en Van Augur, el tirador supersònic que va matar les gavines que volaven al voltant del Going Merry; en Doc Q, un home d'aspecte malaltís conegut com el «déu de la mort» i que es dedica a regalar pomes explosives, i el mateix Marshall D. Teach, en Barbanegra. Tots quatre abandonen la ciutat mentre parlen d'en Lafitte.

Quan en Luffy arriba al Going Merry tota la feina ja està feta. La coalició Saruyama i els mugiwara han fet les modificacions necessàries al vaixell per poder viatjar fins a l'illa del cel. Un cop agraïda tota l'ajuda prestada, la tripulació del barret de palla posa el Going Merry, convertit en una gallina, rumb cap al sud amb l’ajuda del tossut ocell. Els vaixells d'en Masira i d'en Shôjô els acompanyen.

El rai d'en Barbanegra i la seva tripulació.

El cumulonimbus fòssil apareix abans d'hora i gràcies al sonar d'en Shôjô poden detectar on apareixerà el Knock-up. El mar comença a agitar-se, és el preludi que anuncia l'imminent guèiser marí. De sobte es forma un enorme remolí que engoleix tota la fauna que es troba en el seu radi d'acció. El Going Merry és xuclat i es precipita per l'ull de l'espiral, però les modificacions realitzades fan que el vaixell planegi i es posi suaument sobre la superfície de l'aigua. El remolí desapareix, però entren en escena els pirates d'en Barbanegra sobre el seu rai. És gràcies a ells que els nakama s'assabenten de l’actualització del preu que tenen els seus caps. Sí, fins i tot en la ficció de l’Oda hi ha inflació!

El Going Merry i la derrota vertical.

Comença el Knock-up. El corrent ascendent destrossa el rai d'en Barbanegra mentre impulsa cap als núvols el Going Merry. En la seva derrota vertical el vaixell comença a separar-se del corrent ascendent amb el perill de perdre impuls i caure en picat contra el mar, però la Nami pren el timó i les regnes de la situació, sap que tot i no ser impulsats per l'aigua, el vent que ha creat l'explosió marina continuarà empenyent-los cap amunt. Ara sols cal tenir cura de no impactar contra cap dels objectes que cauen del cel i arribar més amunt dels núvols.

Continuarà...