"Mega Man Megamix"

Gràcies al gran geni de la robòtica, el doctor Light, la societat viu un període de prosperitat on els robots es dediquen a realitzar les tasques més feixugues i perilloses. Enmig d’aquest clima de bonança pren vida la darrera creació del doctor, en Rock, un robot dotat de sentiments destinat a convertir-se en la seva mà dreta per gestionar la resta dels seus enginys mecànics. Però res dura per sempre, i el clima de pau i avinentesa entre màquines i humans es veu alterat quan els robots es revelen contra el seu creador i comencen a atacar a la humanitat. Davant l’emergència i amb la necessitat d’algú que estigui a l’altura per enfrontar-se a uns enemics tan poderosos, en Rock demana al doctor Light que el converteixi en un robot de combat, naixent, d’aquesta manera, en Mega Man.

Durant el segon semestre de 2023 Ooso Còmics posa a la venda, amb quatre mesos de diferència entre ells, els dos volums que conformen “Mega Man Megamix” (Rokkuman megamikkusu, ロックマンメガミックス) d’en Hitoshi Ariga. L’obra, dirigida als lectors més joves, va ser publicada entre els anys 1995 i 1998 a la revista Comic Bombom de Kodansha. L’obra va quedar recollida en dos volums recopilatoris, però a mesura que van anar fent diferents reimpressions, s’aprofitava per corregir els diàlegs i per afegir nous capítols. Ooso Còmics respecta l’edició japonesa pel que fa a format i nombre de volums en una publicació en rústica amb sobrecobertes. El mida és de 12 x 17 centímetres i els dos volums compten amb 298 i 288 pàgines respectivament. El primer volum conté un parell de pàgines en color. La traducció, i sembla a ser que la revisió també, van a càrrec de n’Àngel-Manuel Ybáñez i d’en david Vega pel primer volum. En el segon volum troben a en David Vega tot sol.

“Mega Man Megamix” ens narra el naixement de l’heroi de CAPCOM i les seves lluites contra diferents robots que posaran en escac a la humanitat. Per les seves pàgines desfilen un reguitzell de personatges que ja s’han fet famosos gràcies a la saga de videojocs protagonitzats pel robot blau. En Cutman, l’Elecman, en Fireman, l’Iceman, en Gutsman o en Bombman són algunes de les creacions del Doctor Wily que s’enfrontaran al popular heroi. Però cal tenir clar que en Mega Man no està tot sol en la seva croada contra el mal. Al seu costat tindrà la Roll i els constants consells del doctor Light. A més a més, amb el seu carisma i valors justos aconseguirà anar ampliant l’equip de defensors de la humanitat.

“Mega Man Megamix” va destinat als més joves, com ja he anunciat abans, i es nota en la seva estructura narrativa lineal i senzilla. Hi ha un problema, el nostre heroi planta cara i el problema queda resolt. Plantejament, nus i desenllaç sense complicacions ni grans girs de guió que puguin confondre el lector. El dibuix dels personatges està força treballat, aquests tenen un disseny complex i ple de detalls, i malgrat que no hi ha massa escenaris ni decorats, la gran quantitat de línies cinètiques i les grans onomatopeies aporten molt de dinamisme a les diferents escenes. La senzillesa de les lluites, on l’Ariga ha evitat les imatges cruentes, fa que aquestes resultin confuses. Força vegades manca connexió entre una vinyeta i la següent, com si faltés un dibuix entremig que uneixi l’un i l’altre per reforçar la coherència seqüencial. No es tracta d’una característica negativa, però sí que és cert que en alguns passatges he hagut de recular per desxifrar què em vol explicar l’autor.

El desenvolupament dels personatges va en la mateixa direcció. Personatges totalment estereotipats on el bo és molt bo i els dolents són molt dolents, o que algú encara més dolent els ha manipulat perquè facin dolenteries. No trobarem cap evolució en ells, és un manga d’acció destinat a plasmar en les seves pàgines allò que ja s’ha vist en els videojocs i, per tant, partim d’uns personatges coneguts que oferiran els que d’ells s’espera.

L’humor apareix en abundància per tota l’obra. No tan sols en els impasos entre les diferents lluites, sinó que també el podem trobar enmig de les escenes més trepidants. Es tracta d’un humor blanc molt bàsic, inspirat en el gag visual, la repetició i els malentesos, que farà somriure els petits lectors.

Amb tot el que he enumerat anteriorment, hi ha una virtut innegable en aquesta obra. I és que és sorprenent com, sabent la franja d’edat a la qual va destinat, “Mega Man Megamix” també aconsegueix atrapar als més granadets.

A banda de les aventures d’en Mega Man, podem trobar altres coses molt interessants als dos volums que conformen “Mega Man Megamix” d’Ooso Còmics. Per començar, els dos volums presenten unes històries suplementàries on es narra com es van desenvolupar els dos primers videojocs d’en Mega Man amb les dificultats que això va comportar als seus creadors i com es van solucionar. De tots els extres, aquest m’ha semblat el més interessant de tots. També trobarem uns comentaris d’en Keiji Inafune sobre l’obra que ens ocupa i una conversa entre n’Iwamoto i l’Ippo sobre l’autor. Finalment, s’hi han afegit tres petites històries extres on l’Ariga reflexiona sobre el procés creatiu d’aquest manga.

Les edicions d’Ooso Còmics tenen un aire molt japonès en respectar el petit format original. La publicació en 12 x 17 centímetres és una “marca de la casa” molt encertada que espero que es conservi força temps més per la seva practicitat i espai ocupat a la biblioteca personal. També s’ha evolucionat amb la traducció de les onomatopeies. Les publicacions anteriors a aquest “Mega Man Megamix” respectaven l’obra original i les onomatopeies que formen part del dibuix quedaven traduïdes al marge. A “Mega Man Megamix” s’ha optat per interferir mínimament en l’art d’en Hitoshi Ariga i afegir la traducció dins la vinyeta. Segurament hi haurà qui prefereixi una manera de fer i qui prefereixi l’altre. Per descomptat, també hi haurà detractors com passa amb el doblatge cinematogràfic i televisiu. Hi ha d’haver talibans per a tot. Per mi totes dues formes són vàlides i ambdues em semblen bé. Els ulls i el procés de lectura s’adapten ràpidament a una manera o altra de fer i no em suposa cap problema aquesta diferència. Però lamentablement he de tornar a donar un toc d’atenció a la traducció al català d’aquesta petita editorial. Ja vaig fer alguns comentaris en aquesta direcció amb l’edició catalana de “Dororon Emma Kun”. No vull estendre’m massa en aquest sentit, tan sols dos exemples per posar context a la meva queixa i que es poden trobar en pàgines consecutives del volum dos: “... trobar una manera de viure com si mateix.” i “... ens dirigim a l’hospital de robots, pugeu-vos tots”.  Aquestes dues frases no tenen cap sentit en català i es nota que són traduccions literals del castellà “... encontrar una manera de vivir por si mismo” i “...nos dirigimos al hospital de robots, subiros todos”. És ben clar que hi ha marge de millora. I també és segur que Ooso Còmics ja ha pres nota de tot això i posarà solució a aquestes traduccions tan literals que resten sentit a la narrativa.

“Mega Man Megamix” és un manga d’aventures basat en els personatges del videojoc de CAPCOM. Dirigit als lectors més joves, el seu treballat dibuix i l’acció a cabassos que ofereix també atraparan als més veterans. Entreteniment sense complicacions amb una trama bàsica de bons contra dolents i anant fent amics pel camí.