El “menko” és un joc de cartes molt popular al
Japó ja des del període Edo. Es tracta de petites cartes fetes amb paper gruixut o
cartró, la qüestió és que sigui prou rígid, impreses per una o les dues cares.
El sistema de joc és molt senzill i ràpid, i possiblement
aquest sigui el secret de la seva gran popularitat. Cada jugador diposita la
seva carta “menko” al terra, a excepció del que li toca tirar. És preferible
que el terra sigui una superfície llisa i dura com ciment, fusta, rajola... El
jugador llença el seu “menko” contra les que estan al terra, si aconsegueix fer
voltar una de les cartes, el jugador pren les dues, la que ha llençat i la que
ha voltat. Acaba guanyant la partida qui té més cartes en el seu poder.
Existeixen altres variants com ara la de
dibuixar un cercle d’un metre de diàmetre aproximadament i l’objectiu és fer
sortir les cartes fora dels límits de la circumferència.
Bàsicament és un joc per a nens i com és
lògic, més emoció hi haurà en la partida quan més jugadors hi participin. Al
tractar-se d’un joc d’habilitat i punteria permet que nens de diferents edats
s’enfrontin els uns contra els altres sense cap tipus de problema.
Les cartes “menko” van decorades depenent de
l’època o de la moda del moment. Així podem trobar-les amb motius clàssics com
flors, paisatges o samurais les més antigues passant per jugadors de diferents
esports, avions, trens, motius bèl·lics o les més modernes amb actors i
personatges d’anime o manga.
No fa massa temps, vam tenir una febre
semblant per les ostres contrades amb els “tazos”. Un producte modern basat en
les clàssiques “menko” i que sortien de regal en bosses de patates fregides. A
dia d’avui es poden trobar “menko” e les botigues de joguines o en els quioscs
de llaminadures de tot Japó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada