El “den-den daiko” és un petit timbal japonès
que es s’utilitzava per a la interpretació musical. Amb el pas del temps,
aquest petit tambor va acabar convertint-se en un sonall per distreure als nens
més petits de la casa.
Antigament fet de pell, ara són de plàstic, el
tambor està travessat per una canya llarga pel mig de la seva cara lateral i a
90º d’ella. Dues cordes surten dels dos punts més allunyats de la cara lateral
en referència a la canya que travessa el cos del tambor, i al final d’aquestes
cordes, dues boles de fusta (plàstic a dia d’avui) hi pengen.
Per fer sonar l’instrument cal col·locar la
canya llarga entre els palmells de les dues mans de forma que aquesta quedi
perpendicular a la direcció dels dits. Ara tant sols cal fer girar l’instrument
cap a un costat o l’altre fregant les mans l’una contra l’altre, endavant i
enrere, sense perdre el bastó de
l’instrument que ha de romandre constantment entre les mans. La velocitat en
que canviem de direcció el moviments de les mans marcarà el ritme en que les
boles dels extrems d’ambdós cordills piquin contra ambdues cares del tambor,
creant així les cadències i els ritmes sonors d’aquest sonall japonès.
L’origen d’aquest objecte es situa durant la
Dinastia Tang xinesa i es creu que es va anar introduint a Japó amb el budisme
ja que és un objecte utilitzat en certs rituals religiosos.
Aquest tipus de tambor també es pot trobar al
Tibet, Mongòlia, Índia, Taiwan, Corea i Mèxic.
A més, el “den-den daiko” va prendre una enorme fama a nivell mundial
degut al seu paper clau en la pel·lícula “Karate kid II”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada