"GUNNM: Battle Angel Alita"

En una de les seves incursions a la muntanya de ferralla i altres rebuigs que cauen constantment de Salem, la ciutat flotant que domina el cel de la “ciutat de les deixalles”, Professor Daisuke Ido troba el cap d’una “cyborg” amb forma humana. Comprovat que el cap manté totes les seves funcions neuronals intactes decideix donar-li un cos i adoptar-la com a filla seva sota el nom de Gally. Construir un cos robòtic del no-res és car, i més si es viu sobre la superfície terrestre on no hi queda res més que els productes que rebutgen els poderosos habitants de la ciutat flotant. És per aquest motiu que Ido es converteix en un caçador de recompenses per poder pagar les peces necessàries per a la reconstrucció del cos de Gally. Quan aquesta última s’assabenta de les incursions nocturnes del professor pren la decisió, per trasbals de tota la societat de la superfície, d’acompanyar-lo com a caçadora de recompenses.

Yukito Kishiro publica entre els anys 1991 i 1995 el “manga” “Hyper Future Vision GUNNM”, que a partir d’ara anomenarem GUNNM, a la revista Business Jump de Shûeisha. El nom de la sèrie prové dels kanji 銃夢 llegits com (gan – mu) (arma i somni). La primera versió estrangera d’aquesta obra va ser l’anglesa i el seu traductor, Fred Burke, es va permetre la llicencia de canviar i occidentalitzar molts dels noms que sorgeixen en l’obra original, incloent el propi títol, que el va rebatejar com a “Battle Angel Alita”. Aquesta llicència unilateral del traductor anglès també va afectar les traduccions espanyoles, ja que van agafar de referència la traducció anglesa. Així tenim les primeres edicions d’aquest “manga” per part de Planeta DeAgostini impreses cap al 1993 que són un complert desastre.

Yukito Kishiro crea una violenta història de superació personal i de busca dels orígens de Gally, la “cyborg” protagonista. En un ambient postapocalíptic i “cyberpunk” localitzat en ple segle XXVI Gally descobreix que no tant sols té la llibertat d’escollir el seu futur si no que s’adona que també alberga sentiments a dins seu. A aquest estat de confusió s’hi suma la capacitat innata que té pel combat despertant en ella un constant estat de buidor al no saber d’on prové i quin va ser el seu passat. L’existencialisme és una constant al llarg d’aquesta obra, tots els personatges lluiten per conèixer quina és la seva funció en el món que els ha tocat viure. Malgrat l’obra no entra en grans discursos introspectius sobre la existència de l’ànima com fa una de les altres grans obres del “cyberpunk” japonès com és “Ghost in the shell”, GUNNM està impregnada per l’impuls humà que és preguntar-se qui sóc? D’on vinc? I cap on vaig?

El dibuix és de línies clares i ben definides que aconsegueix plasmar la sensació de degradació tant en la humanitat com en el planeta. Els cossos modificats dels personatges a base de pròtesis cibernètiques i un paisatge desèrtic i desolat pels vents, ple d’immundícies i ferralla on la llei del més fort és l’única llei vigent. La ciutat destruïda, de carrerons foscos, mercats negres, vividors i perdularis, delinqüents i assassins són mostra de la degeneració d’una humanitat que ja ha perdut tota esperança en el seu propi futur. Els personatges principals estan meravellosament tractats i desenvolupats. La puresa inicial que desprèn el Professor Ido és la mateixa que vol transmetre a la seva creació, Gally. Amb tot, quan la història va avançant veiem que aquesta puresa no és tant com semblava en un primer moment. L’autor es permet el temps per a que el lector empatitzi amb tots els personatges, fins i tot els antagonistes. El mes curiós de GUNNM és que s’arriba a conèixer millor als personatges d’aquesta obra en les escenes més trepidants d’acció que no pas en les que són més calmades i els diàlegs flueixen amb tranquil·litat. Podríem dir que les lluites es fan amb els sentiments a flor de pell permetent una transparència total del caràcters de cada un d’ells.

Vull destacar el disseny dels antagonistes. Els malvats. Els dolentots de la història. Sorprèn gratament com Yukito Kishiro posa temps i recursos per donar a conèixer les motivacions que impulsen a cada un d’ells a ser com són i a fer el que fan. Des del “quinqui” de barri, passant per filòsofs incompresos, autodenominats salvadors de la humanitat, venjadors de causes perdudes o el gran “arxienemic” (encara es diu això?) de Gally i Ido, el Professor Desty Nova, un geni caigut en la bogeria més profunda, tots, tots ells tenen una història darrere seu que fa que per uns breus moments es pugui arribar a comprendre el mal causat i les ganes de destrucció de tots ells.

La editorial Ivrea ens porta una nova edició sota el títol de “GUNNM, Battle Angle Alita” amb la qualitat que ens mereixem. No tant sols s’han corregit tots els noms adaptant-los a l’original japonès si no que la impressió és d’una gran qualitat. A més a més, les portades llueixen colors espectaculars i la impressió de les tapes interiors està feta amb tinta metàl·lica. També s’inclouen en els 9 volums que composen l’obra els dissenys de maquinària que van aparèixer en les pàgines de la revista en el seu moment. Així com un “gaiden” que arregla el precipitat final de la història degut a uns problemes nerviosos que va patir el seu autor.

Pels aficionats al “cyberpunk” i més concretament a “Gally”, cal dir que l’autor va crear dues continuacions d’aquesta obra. La recentment publicada a Espanya “Last order” i “Mars Chronicle”, que profunditzen en la història de Gally allí on la va deixar amb “Hyper Future Vision”. El “manga” també té la seva versió animada que va aparèixer en format OVA però amb una decepcionant trama molt simplificada.

GUNNM és una de les grans obres gràfiques per molts motius: dibuix, història, profunditat, filosofia... que mentre esperem que vegi a la llum el projecte de James Cameron i Robert Rodríguez de dur-la a la gran pantalla, podem gaudir-la amb una edició de qualitat excel·lent que recupera tot el seu espelndor de principis de la dècada dels 90.