"Grand blue"

Iori Kitahara es trasllada a la ciutat costera d’Izu on començarà la seva vida universitària carregat amb una simple bossa de roba i moltes ganes de engegar una etapa vital on predomini la diversió amb els amics i al costat de moltes noies boniques. A més. per sort, allí hi té un oncle que regenta una botiga de submarinisme, el “Grand blue”, on hi podrà allotjar-s'hi. En el mateix instant en el que Iori travessa la porta del “Grand blue" els seus somnis cauen a terra trencant-se en mil bocins al trobar-se enmig d’una bacanal d’alcohol i nois completament despullats.

El guionista Kenji Inoue i el dibuixant Kimitake Yoshioka van ajuntar els seus talents i van començar a publicar “Grand blue” a la revista “Good afternoon!”  de Kodansha al 2014. A dia d’avui ja porta 11 volums recopilatoris i una sèrie d’”anime” de 12 capítols que es va estrenar a la televisió japonesa el juliol de 2018.

“Grand blue” és una comèdia estripada i tremendament boja que juga amb les escenes de la vida quotidiana dels seus protagonistes i com en un tres i no res es transformen en una situació tremendament ridícula o completament fora de lloc. En això hi col·laboren els assidus de la botiga de submarinisme, ja que a banda de tenda és la sèu social del club de submarinisme de la universitat. Tokita i Kotobuki són els dos veterans del club de submarinisme amb una tremenda afició a beure alcohol en quantitats industrials i en despullar-se a la més mínima ocasió sense motiu aparent. A banda d’aquestes dues aficions són dos personatges amb un carisma contagiós que portaran a Iori (i a la seva falta de voluntat) a realitzar les accions més indecents i les juguesques més  impensables per a qualsevol persona amb dos dits de front. Pel que fa al ventall de personatges masculins cal incloure a Kôhei Imamura, un “otaku” amb un sentit de la realitat força desviat.

Pel que fa al sentit comú, aquest ve de la mà dels personatges femenins. Chisa Kotegawa és cosina de Iori, i malgrat que en la seva infantesa es duien molt be, ara no pot evitar de veure al seu cosí com a un pervertit i un immadur. La major part dels gags de la sèrie sorgeixen a partir d’aquest contrapunt entre els dos caràcters de Iori i Chisa. Nanaka és la germana de Chisa, de qui n’està secretament enamorada. Azusa és una noia bisexual que creu erròniament que Iori està enamorat de Kôhei. Aina tanca el quartet femení com la noia de caràcter moderat i sentit comú que no para de sorprendre’s de les bogeries dels seus companys.

Un altre recurs utilitzat en aquesta comèdia és l’exageració en les expressions facials. Quan els protagonistes masculins se senten ofesos, sorpresos o volen mostrar el seu desacord ràpidament es presenta un primer pla del personatge mostrant una grotesca ganyota que dura pocs segons però que conformen l’element sorpresa necessari per fer riure a l’espectador.

L’estudi d’animació Zero-G és el responsable d’aquesta versió televisiva de “Grand blue” i primer que tot cal destacar la seva animació brusca i amb escassos efectes especials. La fórmula es sustenta en els consecutius gags que composen cada un dels episodis i el tempo d’aquests, tot i que alguns cops (poques vegades) el tempo s’alenteix degut a una preparació massa llarga del gag abans no arribi el seu remat. A més, molts dels gags estan basats en la nuesa dels seus protagonistes masculins o en les seves borratxeres i, de tanta repetició, al final acaben perdent la força del cop. Amb tot, no voldria desanimar a ningú, ja que des del punt de vista general, “Grand blue” és una gran comèdia molt descarada i fresca que, segurament, ens arrencarà moltes riallades. 

També voldria destacar la música tant d’obertura com de tancament de cada un dels episodis. Mentre que la presentació ens mostra als protagonistes rodejats per un paisatge idíl·lic, la música que acompanya les escenes podria encapçalar qualsevol llista d’èxits estiuencs. Pel que fa a l’escena de finalització es tracta d’una cançó romàntica i, seguint la tònica de la sèrie, aquest cançó està cantada per Iori i Kôhei en un karaoke mentre són victorejats per Tokita i Kotobuki. Ja us podeu fer una petita idea de com acaba aquesta escena...