"Luna llena y otros cuentos"

Narrativa Sexto Piso publica l’any 2016 el llibre “Luna llena y otros cuentos” de Yasushi Inoue. Un recull de tres contes del geni narrador japonès traduït directament del japonès per Gustavo Pita Céspedes. El llibre, d’unes 185 pàgines més un índex amb abundants notes del traductor està enquadernat en rústica amb contraportada on es parla breument de l’autor i de la il·lustració de la coberta. Les històries que formen aquest recull de contes són:

“Vida de un falsificador”: Un periodista explica en primera persona com va rebre l’encàrrec d’escriure la biografia del famós pintor Ônuki Keigaku. Els anys van passant i les excuses per no escriure-la es van acumulant: la guerra, la postguerra, la manca de testimonis de primera mà… Però el més pertorbador de tot és la figura de Hôsen Hara: aquest personatge, amic del pintor, va acabar convertint-se en el seu representant i, al mateix temps, falsificador de les seves pròpies pintures. La obsessió del periodista per saber més d’aquest pobre diable fa que deixi de banda la seva missió d’escriure la biografia de Keigaku per investigar més profundament qui va ser i com va passar els seus darrers dies aquest falsificador.

“Obasute”: Un repàs en el temps sobre les antigues llegendes que parlen sobre la tradició d’abandonar els ancians, un cop arribats a certa edat, al cim d’una muntanya.  El text es va publicar l’any 1955 en la revista Bungeishunjû. Un any més tard, i tractant la mateixa temàtica, es va publicar la famosa novel·la de Shichirô Fukazawa “Narayama”. Si Inoue va arribar a inspirar a Fukazawa no està gaire clar, però la proximitat d’ambdues publicacions i la seva temàtica deix molt espai per a les especulacions.

“Luna llena”: Glòria i caiguda de Kagebayashi Miyuki. Els anys que segueixen al seu ascens com a president de la companyia i les relacions que es van creant a partir del seu nomenament. També es parla de les noves responsabilitats i de les amistats que es van perdent. La filosofia del treball dels japonesos és el fil conductor  de la narració que es va barrejant amb les emocions humanes, i l’únic moment de distensió per als directius de l’empresa que tenen en tot l’any i que poden deixar una mica enrera les seves tasques laborals és durant la festivitat del “tsukimi”, a la tardor. Ja des del mandat de l’anterior president es va instaurar com a tradició que durant un dels plenilunis de tardor s’organitzi un sopar luxós on assisteixin tots els directius. A banda de ser un moment d’oci en comunitat, els plenilunis també serveixen per anunciar canvis.

Entrar dins la lectura de Inoue és entrar dins d’un món ple de detalls on l’autor es recrea descrivint tot allò que rodeja l’acció. El món interior dels personatges floreix davant dels nostres ulls sense ocultar-ne cap secret, permetent un coneixement total de cada un dels protagonistes de les seves històries. El mateix passa amb les relacions humanes que queden retratades amb la minuciositat d’un artesà que vol crear la seva obra sense cap falta ni error. Tot i que pot semblar que aquesta manera de narrar va en contra de l’acció a l’hora de la veritat no és així, doncs al contrari, ja que aporta els elements suficients i necessaris per comprendre la magnitud humana de cada un dels personatges que, tot i ser ficticis, es passegen pel pla de la realitat amb una versemblança escruixidora.

L’acció lenta, ben descrita i que abasta tots els aspectes de la situació (físics, psíquics, onírics i altres intangibles) aporta als escrits una dimensió informativa enorme al lector que, malgrat tot, en cap moment sap com acabarà la història, tal com passa en la vida real. Això si, tota aquesta allau de dades permeten que un mai s’oblidi de la història que ens estan explicant.

Inoue és un dels grans mestres de la narració japonesa i no tant sols el seu art ho demostra si no que l’acompanya la seva gran producció literària. No és estrany doncs que el seu nom sonés per al Nobel de Literatura, no obstant, tot i no guanyar-lo, Inoue és un dels escriptors més venerats i reconeguts del seu país.

“Luna llena y otros cuentos” és la forma més recomanable d’entrar dins de l’estil i l’imaginari d’aquest enorme escriptor, potser és massa repetitiu que sempre comenti el mateix sobre els escrits de nous autors que vaig comentant en el blog però es ben cert que un recull de contes d’un autor és la forma més senzilla i agradable d’introduir-se dins d’un imaginari particular: la mescla de temàtiques, d’estils narratius, de situacions, de desenvolupaments i de desenllaços fa que un a varis contes arribin fins on han d’arribar en el lector que s’atreveix a descobrir noves experiències literàries. Gaudiu-lo.