La imatge de les onades llepant l’arena d’una
platja. Una música solemne omple l’aire. Una veu en off que s’identifica com el
propi guionista d’aquest film anuncia la seva pròpia mediocritat com a
escriptor de guions ja que en 10 anys ha estat incapaç d’escriure res
destacable. Amb tot, el seu amor cap al cinema el fa seguir escrivint guions
encara que quan arribi el dia de la seva mort no hagi escrit res memorable. La historia
que aquest guionista ens vol explicar és la historia de la seva pròpia esposa.
Kaneto Shindô escriu i dirigeix la seva opera
prima “Aisai monogatari” (Story of a beloved wife) l’any 1951. El film de
marcat caràcter autobiogràfic narra els seus començaments en la indústri del
cinema com a assistent de Kenji Mizoguchi (Sakaguchi en el film).

Quan la guerra arriba al Pacífic, les
retallades pressupostàries i la reestructuració del personal dins de les grans
cinematogràfiques fan repensar el model d’indústria. Numazaki, recent casat amb
Takako sense el consentiment dels pares d’ella, veu com perilla el seu lloc de
treball. És per això que decideix traslladar-se de Tokyo cap a Kyoto, on un
antic cap li aconsegueix feina com a
guionista de Sakaguchi. Aquest li dóna una oportunitat però falla, i és gràcies
a la intervenció de Takako que Numazaki aconsegueix un any per poder estudiar i
aprofundir en l’art d’escriure guions i així poder obtenir una segona
oportunitat al cap d’aquest temps.
Drama costumista per al primer film de Shindô
on narra les dificultats personals durant el període bèl·lic japonès i al
mateix temps fa un exercici d’amor cap a qui va ser la seva primera dona. El
dia a dia de la parella queda retratat com el d’una família normal que va viure
al Kyoto de la II Guerra Mundial, on s’alternen les partides de shôgi i les
converses íntimes amb les sirenes que avisen de la proximitat d’avions enemics.
Amb una estructura lineal i un desenllaç més
que previsible “Story of a beloved wife” no passarà a la història com un dels
millors films de Shindô, però si que podem començar a entreveure la seva
genialitat en alguns plans o en la forma de narració. Genialitat que s’anirà
desenvolupant al llarg de les següents cinc dècades i que ens aportarà els
coneguts clàssics d’aquest director.
“Story of a beloved wife” cal mirar-la com un
debut. Com el començament d’una llegenda i com el punt de partida d’un mestre
del cinema. Val la pena visionar-la encara que sols sigui un cop.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada