"Lucky Dragon No 5"

22 de gener de 1954, hi ha tràfec al port de la petita ciutat pesquera de Yaizu. I no pot ser d’altra manera ja que el “Daigo Fukuryû Maru” (Drac afortunat número 5) s’està abastint de tot el necessari per passar moltes setmanes en alta mar. La tripulació és l’encarregada de pujar les viandes a bord ja que saben que els espera molts dies de pesca d’alçada per capturar les preuades tonyines.

Les famílies dels pescadors els acomiaden en una gran festa i el “Daigo Fukuryû Maru” posa rumb cap a l’est, canviant la tradicional ruta que sempre els havia portat cap al sud. Aquest canvi de plans tant sols els porta desgràcies: als hams sols s’hi enganxen taurons i, a sobre, sel’ls trenca un dels cables perdent la meitat de les trampes. Vist l’èxit, el capità del vaixell decideix posar rumb cap al sud per recuperar la ruta tradicional que sempre els ha aportat captures.

1 de març de 1954, quan el vaixell de pesca s’està acostant a l’Atolí de les Illes Bikini una llum cegadora desperta tota la tripulació a les 3:45 de la matinada al mateix temps que els rodeja un silenci descomunal. A l’horitzó es lleva la característica silueta del núvol amb forma de bolet i de cop, un bram i una forta ventada escombra el vaixell. Els tècnics del vaixell calculen que la explosió ha tingut lloc a uns 7 milles marítimes i mitja de distància i al cap d’una estona, una pluja de cendra cobreix tot el vaixell.

14 de març de 1954, el “Daigo Fukuryû Maru” torna a port. Tota la seva tripulació té la pell ennegrida, pèrdua constant dels cabells i nombroses pústules per tot el cós.

“Lucky Dragon No 5” és, amb el seu títol internacional, un film dirigit per Kaneto Shindô l’any 1959. El film, en blanc i negre, retrata la història real de l’accident que va patir tota la tripulació del “Daigo Fukuryû Maru” just 5 anys abans. Produïda conjuntament per la Kindai Eiga i la Shinsei Eiga el film és una protesta ferma contra les probes nuclears que els americans feien a l’Oceà Pacífic i un crit a l’aturada de la carrera nuclear que havien engegat les grans potències de l’època.

Amb un Japó marcat per les dues bombes d’hidrogen llençades pels americans, l’incident del pesquer va trasbalsar tot el país. Amb una cobertura mediàtica impressionant, la evolució de les enquestes mèdiques, els tractats diplomàtics i les lectures de la radioactivitat fetes pels tècnics  van obrir molts noticiaris radiofònics i van omplir moltes primeres planes dels diaris.

El film, mig documental, recorre el total de la tragèdia amb el típic ritme pausat de la narrativa japonesa que permet empatitzar amb els personatges. El drama humà de la història queda perfectament retratat juntament amb les mostres d’afecte de tot un país que encara s’està recuperant dels horrors d’una guerra. El sentiment de la tripulació que els diu que després de la seva desgràcia ara se’ls estava tractant com a conillets d’índies també es fa visible en alguns passatges de la pel·lícula.

“Lucky Dragon No 5” ens conta els efectes de la tercera bomba atòmica que va afectar directament a éssers humans. Molt coneguda és la tragèdia de Hiroshima, bastant menys la de Nagasaki, però aquest episodi de la història bèl·lica nuclear queda totalment tapada pels interessos diplomàtics americans i que Shindô retrata amb mestria i rigor. Un film històric que treu a la llum un dels pitjors aspectes de la humanitat: la seva ànsia de matar.