"Resident Evil" trilogia CGI

Amb motiu del recent pack editat per Sony Entertainment que recopila les tres pel·lícules fetes amb CGI sobre la saga "Resident Evil" que segueixen la història i la cronologia dels videojocs de forma oficial i sense distorsions (no pas com els films protagonitzats per la Mila Jovovich), aporto un petit comentari en forma de retrospectiva d’aquesta saga films animats.

Resident Evil: Degeneration

Any 2005: després dels fets de Raccoon City era més que inevitable la caiguda de la Corporació Umbrella. Malgrat que va quedar més que demostrat que la manipulació genètica pot fer sorgir els pitjors horrors inimaginables, altres multinacionals comencen a apuntar-se al carro. Una d’elles és Willpharma, una farmacèutica que instal·la el seu laboratori a Hardvarville.

Una manifestació organitzada per Terra-Save està bloquejant les entrades d’un aeroport com a protesta pels experiments que la farmacèutica fa amb humans a la Índia. Dins de les terminals regna una relativa tranquil·litat, allí es troba Claire Redfield que acaba d’arribar en un dels vols. A la terminal també s’hi troben el senador Ron Davis i el Doctor Curtis Miller, un dels pocs supervivents de Raccoon City. 

Amb l’aeroport completament bloquejat per la manifestació i amb la gent retinguda sense poder sortir-ne és quan esclata el caos. De tot arreu apareixen persones infectades pel Virus-T i un avió cau arrasant completament la terminal. És en aquests moments que entra en acció l’equip de rescat comandat per Leon S. Kennedy.

“Degeneration” és el primer llargmetratge realitzat amb CGI de la franquícia Resident Evil. Produït per Capcom i Sony Entertainment Japan es va estrenar a Japó l’any 2008. Dirigit per  Makoto Kamiya el film es recolza en dos dels personatges que van aparèixer en els videojocs de la saga: Claire Redfield i Leon S. Kennedy. Els escenaris principals on es desenvolupa l’acció són dos: l’aeroport i els laboratoris de Willpharma. En el primer l’acció transcorre per passadissos estrets i foscos on la tensió i els ensurts són els protagonistes. Al laboratori és on transcorre l’acció més desenfrenada on les explosions, corredisses i la metralla omplen la pantalla. Com en qualsevol episodi de la franquícia també trobarem moments per a les intrigues polítiques i els flash-backs mostrant els records i vivències personals dels protagonistes.

L’animació, tot i ser ràpida i fluida, té certes mancances, possiblement per la tecnologia de l’època. Els personatges tenen en tot moment un aire d’irrealitat. I és una llàstima, ja que s’han dissenyat  els personatges de la forma més realista possible, però encara falta avançar més en els motors gràfics per poder aconseguir expressions facials creïbles o, també, en certs moviments com els dels colzes o els plecs de la roba quan acompanyen els gests dels protagonistes, que donen en tot moment una sensació de que hi ha quelcom que no acaba de quadrar.

El guió està força ben lligat. Partint des d’una història sobradament coneguda, els fets de Racoon City,  se'ns presenta els personatges que la van viure temps després i tot i que la narració hagués funcionat ´perfectament sense ells, s’ha volgut comptar amb el ganxo que ofereixen els personatges més coneguts de la saga per atraure el públic més veterà. Un primer intent de portar "Resident Evil" a la gran pantalla sota l’òptica japonesa desprès del gran èxit que van tenir les versions americanes amb imatge real. I tenint en compte l’època i els mitjans informàtics és un producte prou decent que supera amb dignitat la primera posada en escena en CGI de la famosa franquícia.

Resident Evil: Damnation

La caiguda de l’antiga URSS va propiciar una lenta però incansable escissió de cada una de les nacions que en formaven part. Una d’elles és la República d’Eslàvia Oriental , que ara es troba submergida en plena guerra civil. És precisament enmig d’aquesta guerra que apareix Leon S. Kennedy, el membre de les forces especials americanes que ha estat enviat per investigar els rumors que indiquen la utilització d’armes bioorgàniques (BOW) en el conflicte.

Durant les investigacions Leon és fet presoner per la resistència i allí comprova que, efectivament, s’estan utilitzant les BOW però, com sol passar quan s’utilitzen aquest tipus de manipulacions genètiques, ràpidament se’ls escapa de les mans. És en aquest moment, quan el caos s’ha instaurat en la ciutat, que fa la seva aparició estel·lar Ada Wong.

Dirigida per Makoto Kamiya i estrenada l’any 2011, "Resident evil: Damnation" fa un enorme salt qualitatiu respecte a la seva predecessora. Amb un argument completament polític, el film té el millor guió de tota la trilogia, on les intrigues es barregen amb l’acció que caracteritza aquesta saga. Fins i tot la gran lluita final (final boss) surt de la tònica tradicional i el resultat és un dels millors enfrontaments mai vistos en tota la franquícia "Resident Evil".

 

Malgrat els avenços tècnics i la gran potència dels motors gràfics segueix coixejant a nivell d’expressions facials. Les millores gràfiques aconseguides són evidents a simple cop d’ull: una millor solidesa en els personatges i moviments molt més suaus i realistes. En aquest aspecte cal destacar la lluita cos a cos entre Ada Wong i Svetlana, la presidenta de la República, on es poden apreciar les grans millores en la física i en els moviments, que esdevenen molt més naturals. Els decorats de fons arriben al seu punt àlgid, que en la anterior pel·lícula ja eren realment espectaculars, recreant una antiga ciutat soviètica i mostrant-la en tota la seva espectacular decadència.

“Damnation” és, des del meu punt de vista, el film més rodó de tota la trilogia. La perfecta combinació d’intrigues polítiques i acció mutant està perfectament equilibrada. També es teoritza sobre un nou virus batejat com “la plaga” que permet controlar les armes bioorgàniques en una relació patró-esclau.

 

Com ja he dit anteriorment, increïble i espectacular l’enfrontament final entre els protagonistes i les aberracions genètiques. Mai una lluita final de la franquícia "Resident Evil" havia acumulat tants elements actius, decisius i necessaris per arribar al desenllaç final.

Resident Evil: Vendetta

Embarcats dins d’un helicopter s’hi troba un esquadró d’assalt entre els quals s’hi troba Chris Redfield. L’objectiu d’aquests homes és rescatar a una dona i al seu fill d’una tenebrosa mansió situada enmig d’un bosc. La missió fracassa estrepitosament i es descobreix que el traficant d’armes bioorgàniques Glenn Arias ha desenvolupat un nou tipus de virus, el virus-A, que permet als infectats distingir entre enemics i aliats.

En Glenn Arias és localitzat pel govern americà que decideix atacar-lo amb un avió no tripulat justament el dia de la seva boda. El projectil llençat fa volar tot pels aires matant a tots els convidats de la boda excepte al propi amfitrió qui jura venjança contra el govern dels Estats Units.

Na Rebecca Chambers, convertida en il·lustre biòloga treballa per trobar una vacuna contra el nou virus-A que està apareixent en petits brots. És treballant en el seu laboratori quan pateix un atac bioterrorista del qual escapa pels pèls i gràcies a l’ajuda d'en Chris Redfield que apareix a temps en l’escena. Un cop analitzada la situació, ambdós arriben a la conclusió que necessiten l’ajuda de tot un expert en la matèria, Leon S. Kennedy.

“Vendetta” està dirigida per Takanori Tsujimoto i es va estrenar durant l’any 2017. Tercera part de la saga de pel·lícules CGI de "Resident Evil" on la qualitat gràfica torna a donar un salt de gegant respecte a la seva predecessora. El guió ofereix picades d’ulls als fans de la saga oferint una primera escena d’acció calcada a l'inici del videojoc “Resident Evil” original. Un cop superada aquesta escena de passadissos foscos i primeríssims plans on els ensurts prenen protagonisme, la història es desenvolupa en un contra-rellotge frenètic tenint com a decorat de fons la ciutat de Nova York.

L’animació segueix la seva tendència realista i la evolució dels gràfics és enorme si tenim en compte la seva predecessora. Amb uns moviments i una física realistes, fins i tot les arrugues de la roba i el seu pes s’han millorat fins a l’extrem. Les expressions facials dels personatges són les que més gaudeixen de la nova tecnologia CGI. Les arrugues facials són les que més s’han treballat per assolir un nou grau de naturalitat durant tot el progrés que fan els protagonistes al llarg del film: els simples diàlegs, les expressions de ràbia o dolor, l’esforç físic, els moments de relaxació... tot ha aconseguit arribar fins a una nova dimensió molt més creïble.

Un altre avanç és l’animació en general. La capacitat dels nous generadors gràfics de moure cada cop més polígons al mateix temps aconsegueixen que tots els moviments siguin realitzats amb total suavitat i sense cap defecte visual que tregui veracitat a les escenes. Aquest nou grau en el realisme destaca en les coreografies de lluita cos a cos entre Chris Redfield i Glenn Arias en les que el CGI utilitzat arriba a posar en dubte de si han sigut filmades amb imatge real. També creen aquest dubte les escenes on els personatges estan enfocats en un primeríssim pla.

“Vendetta” parteix d’un guió previsible i gens original, però amb una posada en escena d’allò més espectacular. Recolzat en tot moment sobre la franquícia "Resident Evil" i amb certes concessions per a acontentar els fans, el resultat final no està gens malament.  "Vendetta" és l'entrega més hollywoodiana de la trilogia, una pel·lícula plena d’acció que deixa les subtilitats polítiques i les intrigues de grans corporacions enrere per centrar-se únicament en la trama principal, la venjança d’un boig amb poder. Un producte d’entreteniment que, un cop més, ens arriba de la mà de Capcom i Sony Entertainment Japan,  i que aconsegueix el seu objectiu: tenir-nos enganxats durant hora i mitja davant la pantalla.