Jocs tradicionals japonesos: otedama

L’otedama és un joc per a nens tradicional japonès. Arribat a Japò des de la Xina en el període Nara, l’otedama és un joc generalment social malgrat que també pot ser jugat per una persona sola. 

El joc, après durant generacions i ensenyat d’àvies a nebots, el composen 5 saquets de roba plens de faves d’azuki. Aquests saquets, tots de la mateixa mida, anomenats “ojami”, estan fets de retalls sobrants de roba o seda.  De vegades s’hi afegeix en el joc un saquet més gran anomenat “kini”. El joc, en cap moment competitiu, es tracta de fer malabars al mateix temps que es canta una cançó tradicional, i pel que sembla i ha dues maneres de jugar-hi: la “yosedama” i la “nagedama”.

Yosedama: El joc consisteix en llençar un dels “ojami” en l’aire i recollir els altres del terra per acabar atrapant el que s’ha llençat en l’aire anteriorment en la seva caiguda. Acompanyat sempre de la mateixa cançó el joc va augmentant la seva dificultat a mesura que s’hi afegeixen més “ojami” a recollir del terra.

Nagedama: Es la forma tradicional dels malabars en la que es fan girar 2, 3 o 4 “ojami” entre les dues mans. L’habilitat del jugador permet crear figures i gestos més o menys complicats.

Aquest joc va arrelar fortament durant la II Guerra Mundial ja que no hi havia recursos per altres joguines. Malauradament, amb la misèria i la fam de la postguerra, els saquets plens de faves d’azuki van ser requisats pels pares per poder alimentar als més petits. Aquest fet va fer desaparèixer els “ojami” de tot Japó i va propiciar la caiguda en l’oblit i quasi la desaparició d’aquest joc. Des de 1990, una grup de gent de Niigata va crear un club per recuperar aquest joc on fins i tot convoquen una convenció anual per evitar-ne la seva desaparició.