“Ja fa molt de temps que hi va haver un
despertar al bosc. El bosc va engendrar un monstre. Un monstre de sofriment porpra i llàgrimes verdes, que va caure de la
lluna i va sembrar el terror entre la població. Més tard, un cop les llàgrimes
del monstre es van assecar, la gent va escoltar atentament la veu del bosc”.
La terra està dominada pels esperits del bosc,
que tant sols busquen venjança per les lesions infligides per la inconsciència
humana. La còlera del bosc ja fa 300 anys que perdura, i la natura ha pres
consciència de la seva existència i lluita contra tota intrusió en el seu
entorn vital. Davant aquest ressorgiment de la natura dues civilitzacions
intenten tornar a aixecar el cap: la ciutat Neutral, que sobreviu en harmonia
amb el bosc, i la ciutat Ragna, que lluita pel retorn de la civilització.
Agito i Cain són dos amics que lluiten per
sobreviure a la ciutat Neutral, i en una de les seves excursions per aconseguir
aigua, desperten involuntàriament a Toola, una jove que es troba en estat de
crionització dins d’un santuari prohibit dins del bosc. Toola prové d’una
passat que es troba segles lluny (el nostre present) i es una supervivent de la
catàstrofe que va acabar amb la terra tal i com la coneixem.
A Ragna, el coronel Shunack (també supervivent
de la catàstrofe) s’assabenta del despertar de Toola, i va a buscar-la ja que
creu que ella és la clau per dur endavant els seus plans de destruïr el bosc i
regenerar la terra tal i com ell la va conèixer.
Faula ècolo-futurista signada per Keiichi
Sugiyama amb guió de Umanosuke Iida i estrenada als cinemes japonesos l’any
2006 per l’estudi Gonzo. Ës molt difícil desvincular el guió d’aquest film de
Nausicäa i Mononoke, on les clares influències de Miyazaki es deixen veure clarament
en tota la història. “Gin iro no kami no Agito” (Agito el dels cabells
platejats) en el seu títol original japonès, parla novament de la convivència
humana amb la natura i de la necessitat de trobar un equilibri i un respecte mutu
per aconseguir la supervivència de totes dues entitats. Naturalesa venjativa,
on destruir la raça humana és el seu principal objectiu, i l’aparició d’una
noia que canviarà el curs de la història són els tres nexes en comú entre
Orígen i Nausicäa. I no podria ser d’altra manera ja que Umanosuke Iida és un
dels principals col·laboradors dins de Studio Ghibli.
El que en un principi podria semblar una còpia
de la pel·lícula de Miyazaki, es transforma en un film de brillant factura amb
un guió impecable. L’acció transcorre en tot moment a un ritme frenètic, on l’animació
tradicional es mescla amb imatges infogràfiques en una coordinació
ajustadíssima per crear un espectacle visual d’una bellesa i fluïdesa astoradora.
La música de la pel·lícula, que va des dels
aires celtes fins a les grans peces orquestrades, dóna el toc màgic necessari
per a que tot funcioni com un sol engranatge engreixat a la perfecció.
Personatges molt ben definits que porten el seu passat com una obligació que
els empeny a actuar per millorar el present, barrejant la màgia, la ecologia, l’amistat
i la convicció es desenvolupa un film en el que el tàndem Iida-Sugiyama dóna un
producte de molt alta qualitat, apte per a tots els públics i d’una bellesa
tremenda. Entreteniment pur en una història massa recurrent però de la qual
encara es pot treure suc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada