Vampire Killer

Transilvània  ha gaudit d’un segle de pau gràcies a l’heroi llegendari Christopher Belmont, que amb el seu fuet “vampire Killer” va vèncer al Compte Dràcula. El poble de Transilvània va començar a celebrar la seva bona fortuna amb una festivitat folklòrica tradicional dels països de l’Est per donar gràcies en honor al Crist ressuscitat. Però cada 100 anys el poder del bé és afeblit i els cors dels homes es tornen foscos a mesura que el caos i la destrucció guanya terreny. És durant aquesta època fosca que el compte Dràcula retorna d’entre els morts i escampa el seu domini sobre la terra. Durant les celebracions dedicades al Crist ressuscitat, enmig d’un gran carnaval d’alegria, els acòlits al compte es van tancar en un monestir a les afores del poble per retornar el mal al món.

Una llum encegadora va envoltar el monestir, anunciant així el retorn del compte Dràcula. De les ruïnes del seu castell va tornar a aparèixer la seva morada amb tot l’esplendor d’anys anteriors, i les hordes de criatures infernals van tornar a la vida.

Quan Christopher Belmon el va destruir, el compte ja va amenaçar de tornar i amb molt més poder que abans. És per això que quan Simon Belmon va tenir noticies del retorn de Dràcula, no s’ho va pensar dos cops, i armat amb el “Vampire killer” es va dirigir al castell de Dràcula.

Aquesta història d’enfrontament de forces del bé i del mal obre el que va ser, i encara és, una de les sagues més exitoses dins dels jocs de plataformes: Castlevania. Aquest primer títol, Vampire killer, va aparèixer per a la plataforma MSX l’any 1986, al Japó (l’any següent es distribuiria a tot el món) de la mà de Konami. “Akumajyo Drakyula”, en el seu títol original, va sorprendre gratament als usuaris d’arreu per dues característiques fonamentals: primer que tot, perquè va ser el primer joc llençat per Konami exclusivament per a MSX2, aprofitant intel·ligentment tots els recursos de la màquina, que es poden apreciar sobretot en la decoració de fons que acompanya l’acció principal. I la segona característica és precisament aquesta acció, creant un joc de plataformes on la principal activitat és la investigació d’aquests decorats, assentant les bases del que serien les posteriors entregues de la sèrie.

Dividit en 6 fases diferents i cada una d’aquestes fases en 3 etapes més un enemic final. Per passar cada etapa cal trobar una clau especial, de color platejat que ens obrirà la porta per passar a la següent etapa, i clar, aquesta clau sol estar amagada per les parets del castell. A més, cada una d’aquestes etapes són laberints d’escales i passadissos, moltes vegades en forma de bucle, que donen la sensació d’interminables. 

 

El programa no para de llançar-nos enemics constantment, que haurem de destruir amb el nostre fuet o amb alguna de les armes que anirem recollint durant la nostra investigació. A part d’armes, també trobarem ítems que ens augmentaran la velocitat, ens permetran saltar més amunt, ens faran invisibles un temps, pararem el temps durant uns segons, etc... tot en benefici de la feina que hem vingut a fer.

Els enemics finals de fase són els que aporten el millor moment d’acció de tot el joc, així ens enfrontarem a grans ratpenats, a medusa, al monstre de Frankenstein i al mateix compte Dràcula, entre d’altres.

Menció especial a la música que acompanya en tot moment, que acaba de posar l’atmosfera claustrofòbica i opressora del castell de Dràcula. Llàstima que el joc no vingués amb el famós xip SCC, si no, ja hagués sigut quelcom de molt gran.

Vampire Killer és el títol que dóna el tret de sortida a una de les millors sèries de jocs de plataformes, i el seu ingredient d’investigació per part del jugador li donen un plus extra que el fan ideal per hores i hores d’entreteniment. Es considera a Vampire Killer com un dels títols més complicats de la saga, i possiblement sigui cert, ja que alguns jocs de Konami per a MSX són famosos pel seu alt grau de dificultat ja des de les primeres fases de joc.