Machi Koro

Benvingut a ciutat Machi Koro! Acabes de ser escollit batlle. Enhorabona! Però no hi ha temps per a relaxar-se, en el despatx t’esperen una bona pila de cartes amb les més variades peticions: una estació de tren, un centre comercial, un parc d’atraccions i potser, fins i tot, una torre de radiodifusió. 

Aquest és el plantejament principal d’aquest joc de taula publicat per “Homoludicus” a finals de 2014. La veritat és que el joc és fàcil d’entendre, fàcil de preparar i ràpid de jugar. L’objectiu és aconseguir el suficient nombre de monedes per poder construir els edificis especials que cada jugador té “en construcció” a l’inici de la partida. Un cop girades aquestes sis cartes, s’acaba la partida i el jugador que ho ha aconseguit podrà mirar per damunt de l’espatlla a la resta.

Amb l’ajut de l’atzar, ja que el joc es desenvolupa amb el llançament d’un o dos daus, s’ha d’anar creant una estratègia en la que anirem comprant edificis o negocis que ens afavoriran o que posaran pals a les rodes dels altres jugadors. En aquest aspecte destacarem que les cartes d’edificis que podem comprar es divideixen en 4 colors:

Cartes blaves: representen el sector primari, i es reben diners de la reserva cada cop que apareix en els daus la xifra que marca la carta, sense tenir importància de qui ha tirat els daus.

Cartes verdes: tendes, fàbriques i mercats. Es reben diners de la reserva però tant sols en el teu torn.

Cartes vermelles: restaurants. Es reben diners del jugador que ha llançat els daus si el seu número coincideix amb el de la teva carta.

Cartes liles: edificis avançats, es reben diners dels altres jugadors però tant sols en el teu torn.

Depenent de la combinació de cartes adquirides es rebran més o menys diners, però el que és important, per girar primer les cartes principals i guanyar la partida hem d’equilibrar la balança de guanyar diners i boicotejar les ciutats dels nostres rivals.

 

Últimament s’ha posat de moda dins dels jocs de taula la publicació de “jocs d’autor”, en qualsevol tenda especialitzada podem trobar jocs de taula d’autors més o menys famosos que creen els seus jocs més o menys enrevessats (per gustos, els colors, està clar). Machi Koro ve signat per Masao Suganuma, creador de jocs de taula bastant conegut a Japó amb nombroses creacions signades per ell (Diamonsters, Candy Chaser, Sukimono) i publicat originalment per Japon Brand, una editora independent de jocs de taula.

Una característica que crida molt l’atenció d’aquest joc és el seu aspecte gràfic. Colors brillants i dissenys moderns, senzills i efectius per il·lustrar i identificar les diferents cartes de joc. El mèrit d’aquest aspecte tan cridaner i efectiu és de Noboru Hotta, col·laborador habitual de Suganuma i que ha aportat l'apartat visual a tots els jocs creats per aquest autor.

Homoludicus va apostar per un joc que ha arrasat prèviament en altres països com EUA, i que ara també ho està fent a França. Groundung Inc. i Japon Brand el van publicar a Japó l’any 2013, i en poc més d’un any es publica a Espanya. Sembla ser que encara hi ha empreses que aposten per traduir i treure al mercat productes estrangers que no provenen d’amèrica. Personalment penso que Machi Koro és una petita joia dins dels jocs de taula, que aporta una bona dosis d’entreteniment per a totes les edats. Fins i tot es podria dir que es tracta d’una versió física dels ja clàssics “farmville” o “cityville” però amb partides ràpides de 30 minuts, sense allargar-les fins a la eternitat per construir una estació de tren (per exemple).

Per si el joc en si no fos suficient, la versió que s’ha posat a la venta aquest passat 2014 conté dues expansions dins de la mateixa capsa: la del 5é jugador, que no tant sols augmenta el nombre de jugadors que poden participar al mateix temps, si no que afegeix edificis obligatoris de construir per acabar la partida; i el port, que aporta més cartes per obtenir beneficis de la reserva. Tot un detall per als qui no són amants d’expandir els seus jocs de taula i que fa que Machi koro ja sigui un joc ben complert amb una sola compra, ja que si tenim en compte el joc bàsic, doncs això, que és massa bàsic, potser.

Estratègia i atzar conformen una mescla divertida, i el curt temps empleat per resoldre les partides (uns 30 minuts) afavoreix la petició de revenges si un jugador creu que els daus no l’han afavorit o que el contrincant ha tingut massa xamba.