Ja han passat més de 30 anys des de la primera edició d’aquesta obra. El primer que cal tenir en compte és que en aquella època no era gens fàcil obtenir qualsevol dada sobre els productes que venien del Japó. La dificultat per accedir a la informació amb un internet encara a les beceroles i la manca de texts escrits, afavorien a la proliferació de llacunes en la memòria col·lectiva Si hi afegim la impossibilitat de contactar directament amb les productores per demanar informació detallada, tot plegat va propiciar que la primera edició fos una feina titànica d’investigació que va durar diversos anys d’aplegar dades.
El llibre que tenim entre les mans es pot considerar una versió revisada, augmentada i corregida d’aquesta primera versió. L’essència de l’obra es manté intacta, així com la seva intenció d’informar, analitzar i posar en context totes i cada una de les obres en el seu vessant temporal, social, polític i filosòfic. El sistema d’entrades és cronològic i s’aporta tota la informació tècnica i artística de tots els productes audiovisuals referenciats. També s’hi han afegit comentaris realçant l’obra analitzada i què va significar en el moment de la seva estrena. Anècdotes de producció i l’aportació destacada d’algun dibuixant, dissenyador, animador o director aparèixen en abundància al llarg dels texts. Cal destacar que en la seva primera edició, aquest llibre tan sols era una petita secció d’amb prou feines 40 pàgines. Ara s’ha completat afegint-hi curtmetratges, episodis pilot, projectes que no van veure mai la llum i coproduccions estrangeres fins abastar el present volum amb més de 270 pàgines. També s’hi ha afegit informació molt més precisa i notes de producció que en el seu moment no es tenia accés.
Edicions Ynnis publica l’any 2023 «Anime – Guide de l’Animation Japonaise. Les Pionniers de l’Anime 1958 – 1969», una guia exhaustiva i un treball en profunditat de tota la producció de dibuixos animats del país del sol naixent durant les dues dècades següents de la postguerra i on la indústria de l’animació ràpidament va escalar com la segona activitat econòmica més important del país. L’obra és una traducció de l’enorme treball de revisió i investigació d’Andrea Baricordi publicat a Itàlia l’any 2021. L’edició francesa és presentada en rústica amb coberta de cartó tou, però amb el paper de les pàgines de bona qualitat. L’aspecte de l’obra és de diccionari enciclopèdic on les obres analitzades estan ordenades cronològicament. El text ocupa la part central de les pàgines i és força dens, aportant moltíssima informació en cada una de les entrades. Les fotografies que acompanyen el text s’han limitat a la zona dels marges i són de petit format, però contenen la informació complementària suficient per fer-se una idea de l’aspecte visual del producte.
La pel·lícula «Hakuja Den» (La Serp Blanca) (1958) d’en Taiji Yabushita dona el tret de sortida al que aquesta enciclopèdia consideraria anime pròpiament dit. Tot i que existeixen altres productes d’animació anteriors, aquests són testimonials. En aquells temps l’animació japonesa encara no estava del tot arrelada i, molt menys, desenvolupada com indústria. Tot i això, les primeres produccions animades del país nipó s’emmirallaven en tot allò que els arribava signat per Disney. Així, els productes audiovisuals animats eren contes de fades extrets de la literatura clàssica xinesa o japonesa adaptats al públic actual. Amb l’èxit de «Hakuja Den», la tot-poderosa Toei va proposar-se, a partir de 1958, llençar al mercat japonès una pel·lícula d’animació a l’any. La seguia de ben a prop la recentment creada Mushi Productions, del no menys tot-poderós Osamu Tezuka. Les primeres animacions de l’estudi del déu del manga eren, sobretot, experimentals. El mangaka va ser l’impulsor de l’estalvi de recursos en l’animació. Mentre els americans dibuixaven 24 fotogrames per segon de metratge, Mushi Productions va arribar a utilitzar el mateix dibuix per 8 fotogrames diferents. És a dir, tan sols emprava 4 dibuixos per segon de metratge. Gràcies a aquesta tècnica d’estalvi es va poder realitzar la primera sèrie animada emesa per la televisió japonesa: « Tetsuwan Atom» (Astroboy) (1963). L’aclaparador èxit del programa familiar del petit robot d’en Tezuka, ràpidament van aparèixer altres productes televisius com «Tetsujin 28 Go» (1963). Entremig d’aquestes emblemàtiques produccions podem trobar la primera sèrie d’animació dirigida a adults «Sennin Buraku» (1963), la sèrie «Ginga Shônentai» (1963) feta amb detalladíssimes marionetes basades en dissenys d’Osamu Tezuka, o la pel·lícula «Wanpaku Oji no Orochi Taiji» (1963) en la que la Toei hi va invertir un gran esforç artístic i que es considera una de les primeres obres mestres de l’animació japonesa.
Podria estendre'm durant pàgines i pàgines enumerant tots els títols meravellosos que apareixen en aquest diccionari enciclopèdic i que mai han arribat (ni arribaran) al nostre país de forma legal, encara que sigui amb subtítols. «Anime – Guide de l’Animation Japonaise. Les Pionniers de l’Anime 1958 – 1969» és un viatge dens, però molt reconfortant, que ens permet conèixer tot el que va haver-hi i mai vam tenir. També és un repàs a tantes i tantes produccions submergint-se en la història d’una indústria cada cop més important junt amb l’evolució d’una cultura i una manera de fer molt particulars. Andrea Baricordi fa un repàs exhaustiu, rigorós i ple de detalls a les primeres dues dècades de la història de l’anime en aquest primer volum d’una obra magna que pretén abastar tota la producció animada japonesa fins a la dècada de 1990. Això converteix aquest document en un llibre de consulta i en una eina didàctica de primeríssim nivell i que no pot faltar en la biblioteca de qualsevol apassionat del gènere. Malauradament, no es pot aconseguir en la nostra llengua i ens haurem de conformar amb la seva edició original en italià o en la traducció en francès que és la que s’ha utilitzat per fer aquesta ressenya.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada