"Miss Hokusai" de Hinako Sugiura

Edo (actual Tokyo), any 11 de l’era Bunka (1814), una de les ciutats més poblades del planeta on samurai, nobles, artistes, pobres i comerciants conviuen en un atrafegat dia a dia. Entre tots aquest batibull es troba l'Oei, de 23 anys i tercera filla del gran mestre Katsushika Hokusai. De caràcter fort i independent és el lligam que queda entre el seu pare i la seva germana petita, cega de naixement. De gran talent artístic es conforma en acceptar els treballs que el gran mestre no vol realitzar, quedant sempre a l’ombra de la signatura del seu pare. Al sentir-se indispensable per tirar endavant la difícil economia familiar i per tenir un mínim de cura vers en Hokusai, que ja compta amb més de 50 anys, Oei ha refusat la idea del matrimoni i començar una nova vida per ella mateixa. Malgrat sap que mai arribarà a dominar la tècnica pictòrica amb la perfecció del seu mentor accepta tot tipus d’encàrrecs i es relaciona amb els artistes més talentosos de l’època de qui va aprenent i perfeccionant constantment la seva tècnica.

La Editorial Ponent Mon ens porta “Sarusuberi” de Hinako Sugiura sota el títol internacional de “Miss Hokusai”. L’obra està editada en dos volums que conformen un total d’unes 700 pàgines que s’han publicat entre els mesos d’abril i maig de 2018. Presentat en rústica amb les cobertes a tot color, el primer volum conté una nota escrita l’any 1996 per l’escriptor de ciència ficció i admirador de l’obra de Sugiura, Baku Yumemakura.

Abans de passar a comentar l’obra cal saber primer de tot qui va ser la seva autora. Hinako Sugiura, nascuda a Minato, Tokyo l’any 1958 va ser una investigadora de l’estil de vida i les costums japoneses durant l’època Edo. Aquesta passió pel període Edo queda reflectida en la seva obra on mostra amb tot luxe de detalls el que van ser les vivències diàries dels tokyotes en aquella època. Debutant l’any 1980, va decidir abordar la intensa vida del genial pintor Katsushika Hokusai l’any 1985. Conscient de la complexitat i grandesa del personatge va centrar part de l’obra en la seva filla Oei, possible alter ego de l’autora. Finalment, la seva passió investigadora la du a renunciar al manga per dedicar-hi el total dels seus esforços, anunciant així la seva retirada com a dibuixant l’any 1993. És a partir d’aquell moment en que es converteix en una habitual dels programes televisius que parlen sobre història i el període Edo. L’any 2006, amb 46 anys, mor víctima d’un càncer de gola.

L’obra que tenim en les mans, “Miss Hokusai”, no podia ser altra que un relat costumista ambientat en l’època Edo el protagonisme del qual recau sobre Oei, la filla de Katsushika Hokusai. Cada capítol s’obre amb un dibuix realitzat per Hokusai o per Eisen Keisai, un altre autor, deixeble del gran mestre que va viure tota la seva vida a expenses d’ell i que també queda representat com un dels personatges recurrents d’aquesta obra. El traç senzill, fi i concís retrata els personatges amb una vivacitat única i van omplint de poesia les pàgines de cada un dels capítols de l’obra. Capítols inconnexos, que no tenen perquè formar una unitat narrativa, doncs el plantejament és el d'un recull d’anècdotes que van viure els personatges.

Una altra cosa ja són els decorats. Amb el rigor d’una historiadora, Sugiura omple les vinyetes amb elements autèntics de l’època, no hi ha concessions per a l’anacronisme. Tot està dibuixat amb ull d’historiador. Amb tot, aquest dia a dia es va barrejant amb la temàtica dels seus quadres, on l’autora canvia radicalment d’estil, utilitzant un traç més gruixut i no tan net, per tal d’introduir al lector dins dels dibuixos del gran Hokusai. També utilitza un recurs semblant per endinsar-nos dins les escenes oníriques en les quals les supersticions i creences religioses japoneses es converteixen en protagonistes. Un exemple d'aquest canvi constant d'estils és el capítol "El ogro".

El pont que creua les aigües del riu Sumida, veritable artèria de vida, els barris dormitori, les tavernes, els prostíbuls i els carrers de la gran ciutat són els principals decorats que acompanyaran als protagonistes d’aquesta obra d’art amb majúscules que és “Miss Hokusai”.

Ja he parlat nombroses vegades d’aquest pintor, possiblement un dels personatges japonesos que més admiració em provoquen. El mateix Shotaro Ishinomori, deixeble d'en Tezuka, va dedicar una extensa obra a la vida de Hokusai. També Kaneto Shindô va filmar una pel·lícula sobre el pintor, "Edo porn". Per acabar, cal dir que “Miss Hokusai” va ser duta a la gran pantalla en un film d’animació dirigit per Keichi Hara amb una gran acceptació per part del públic i la crítica.

“Miss Hokusai” és una obra mestra i el retrat històric d’un personatge i de tota una època. Un manga d’aquells amb el qual s'aprèn moltíssim llegint-lo i observant les il·lustracions. Una classe magistral d’història amb una forma de narració suau i amable que el posa a l’abast de tots els públics. Fascinant.