Yasushi Inoue

Nascut l’any 1907 al nord de Japó però ràpidament va ser traslladat a la península d’Izu, al sud del país, Yasushi Inoue va ser el primer fill d’un oficial mèdic de l’armada japonesa. Va ser criat perla seva àvia Kano, en una casa apartada de la dels seus pares. De fet, Kano, una antiga geisha, era l’amant del seu avi per part de mare, i el vell va arreglar les coses per a que la seva filla gran, la mare de Inoue, Yae, fos adoptada per Kano. Aquest fet es tradueix en que la mare de Inoue va tenir que cuidar a Kano quan aquesta va començar a envellir. Inoue va créixer en un formidable ambient tens de ressentiments i adoració amb una orgullosa però afectuosa àvia a unes quantes cases de la casa dels seus pares biològics. Quan el seu pare no era destinat a cap altre lloc era un gran habitual del barri de plaer i això va fer que fos menyspreat i refusat pels veritables avis materns d’Inoue, pels germans de la mare i fins i tot pel propi Inoue i els seus germans més joves. Sigui el motiu que sigui, els viatges de la seva família, perquè Kano el va utilitzar per a la seva particular lluita de poder, o perquè la seva mare no podia criar to sol a dos nens després del naixement de la seva germana petita, Inoue va ser enviat “de forma temporal” a viure amb Kano, qui es va convertir en el seu veritable recolzament emocional, molt més que no pas els seus pares que aparentment el van abandonar.

L’any 1926 es trasllada a Kanazawa, on vivien els seus pares, Inoue va destacar en el judo i va escriure poesia. Per decepció de la seva família, Inoue va suspendre els examens per entrar a la Facultat de Medicina. Es va graduar a la Universitat Imperialde Kyoto amb una llicenciatura en Estètica i Filosofia amb una tesis sobre Paul Valèry.

L’any 1935 es casa amb Adachi Fumi, filla d’un professor d’Antropologia. Va publicar alguns poemes i contes en alguna revista però abandona per entrar a treballar com a periodista del “Mainichi Shimbun” d’Osaka, exceptuant una petita temporada entre 1937 i 1938 on va ser enviat amb l’exèrcit a Manxúria, fins al 1951.

Després de guanyar el Premi Akutagawa amb “L’escopeta de caça” l’any 1949, es trasllada a Tokyo on es dedica a temps complert a la literatura. A final de la dècada dels 50 visita Xina, país al qual tornaria en diverses ocasions. Al 1964 va ser escollit membre de la Acadèmia de les Arts de Japó. Des de 1969 fins a 1972 va ser President de la junta directiva de l’Associació Literària de Japó. L’any 1976 va rebre l’Ordre al Mèrit Cultural, la més alt honor atorgat pel govern japonès. L’any 1984 va ser escollit vicepresident internacional del Pen Club substituint a Yasunari Kawabata.

Malgrat Inoue és recordat com a un escriptor de relats històrics, la seva obra es pot classificar en quatre grans grups: ficció històrica (naturalment), història d’amor contemporànies, aspectes polítics i socials de la postguerra japonesa i, l’última categoria inclouria els escrits personals i autobiogràfics del propi autor.

El nom d’Inoue sona forces vegades per al Premi Nobel de Literatura, però finalment mor l’any 1991 sense haver-lo guanyat. La seva extensa obra està ampliamnet traduïda a l’anglès i al francès, però amb prou feines tenim 3 llibres traduïts al castellà i encara menys al català. Entre ells trobem en català  “L’escopeta de caça”, obra amb la que va guanyar el prestigiós premi Akutagawa. En castellà podem trobar “Furinkazan”, “Luna llena y otros cuentos” i novament “La escopeta de caza”. Un ventall molt pobre tenint en compte la immensa obra d’aquest autor i el prestigi que té tan a dins com a fora del seu país.