Tabemono: mochi gelat

"mochi"

El “mochi” tradicional és un pastisset d’arròs fet a base de “mochigome”, una espècie d’arròs de gra molt petit i molt glutinós. L’arròs s’ha de picar amb un martell o maça fins que es converteix en una pasta que se li dóna la forma desitjada. Tradicionalment, aquesta preparació es realitza durant les festivitats d’any nou en la cerimònia anomenada “mochitsuki”. El “mochi” es consumeix durant tot l’any, però és a l’any nou quan es consumeix de forma més abundant.

La característica principal del “mochi” és la seva viscoelasticitat, que es nota al mastegar-lo. La seva textura apegalosa fa que sempre vagi recobert de midó per evitar que s’enganxi a les mans o a les superfícies. Aquestes dues propietats del “mochi” fan que cada any acudeixin a l’hospital gent que s’ha ennuegat amb aquest aliment, sobretot gent gran. Fins i tot es donen casos de mort per consum de “mochis”.

Aquest pastisset és tan popular  al Japó que venen petits electrodomèstics que fan la pasta de “mochi” a partir de l’arròs ja bullit. 

"daifuku"

L’ús principal de la pasta de “mochi” és per a la pastisseria tradicional, tot i que també es pot menjar en diferents preparacions caldoses, com sopes. Un dels productes de pastisseria més populars és el “daifuku”. Aquest es composa d’una cobertura feta de “mochi” que embolcalla un farciment. El farcit, a cor del “daifuku” era tradicional d’”anko”, pasta feta a partir de fesols dolços “azuki”. També poden estar farcits de fruita, una mescla d’”anko” i fruita, o de meló triturat. La forma arrodonida del “daifuku” o “daifukumochi” pot tenir dos tamanys: un de petit i un altre gran com el palmell de la mà.

El “daifuku” va anomenar-se originalment “harabuto mochi” (pastís d’arròs de ventre gruixut) pel fet que anava farcit. Més tard el seu nom va derivar a “daifuku mochi” (pastís d’arròs de ventre gran). Com que “fuku” serveix per pronunciar el kanji de “ventre” i el kanji de “sort”, es va canviar i a dia d’avui  “daifuku mochi” significa pastís d’arròs gran sort, i la gent va començar a consumir-lo per atraure la sort cap a ells.

"yukimi mochi"

L’any 1981, l’empresa coreana Lotte va comercialitzar el “yukimi mochi” o “mochi” gelat. Al principi no es va utilitzar pasta de “mochi” si no midó d’arròs, i el farciment tampoc era gelat, si no una mena de pasta feta amb llet. Van caldre 10 anys d’investigació i desenvolupament per aconseguir el producte actual degut a les complexes interaccions entre els diferents ingredients i a la seva conservació en baixes temperatures, ja que tot això afecta a la textura de es diferents capes del “mochi” gelat.

El “mochi” gelat té el volum semblant al d’una pilota de golf i consten de dues capes: una d’externa i semblant en sabor i textura a la pasta “mochi” i una d’interior feta de gelat. Els sabors més comuns són els de te verd, xocolata o anko. Però també podem trobar-los de qualsevol altra fruita o vainilla.

Trobar “mochi” gelat per les nostres contrades sol ser bastant dificultós, ja que s’ha d’anar a tendes especialitzades, festivals, o associacions culturals japoneses que en venguin. Per sort, una cadena de supermercats posa a l’abast de tots unes versions tropicals del “mochi” gelat bastant acceptables. Podem trobar en la zona de gelats “mochi” amb sabor a mango i a coco en el que és un producte molt decent i a un preu força assequible tenint en compte el que pot arribar a costar un “mochi” gelat en una pastisseria. 

Segueixo dient que no se quant de temps durarà aquesta febre de productes japonesos en els supermercats, però mentre hi sigui... benvinguts!