Kanji: Història (II)

Inscripcions en atuells de bronze:

El segon tipus de kanji més antic és el que es troben inscrits en atuells de bronze i altres artefactes del mateix material pertanyents a la Dinastia Shang i a la successora Dinastia Zhou. L’estil d’aquests kanji s’anomena “kinbun” (escriptura en metall) o inscripcions en atuells de bronze.

Durant les Dinasties Shang i Zhou es van utilitzar grans atuells de bronze i altres objectes del mateix material amb fins religiosos. Aquestes inscripcions es troben en les parets interiors d’aquests atuells, de manera que tant sols els déus podien veure-les. Això suggereix que aquestes inscripcions eren fetes pels governants o religiosos per comunicar-se amb els déus. Alguns d’aquests atuells contenien vi, menjar, gra i d’altres ofrenes. Fins i tot algunes s’utilitzaven per cuinar animals sacrificats en rituals religiosos.

Més endavant aquestes inscripcions van començar a fer-se en la part externa dels objectes de bronze amb la intenció de narrar algun fet important, com per exemple una victòria en una batalla. Aquests objectes de bronze eren molt cars en la època, i moltes vegades s’oferien com a regal per demostrar el poder i la riquesa del qui ho regala. L’escriptura era exclusiva de la classe governant, però la religiositat dels escrits dels primers temps va anar disminuint i va convertir-se en secular.

Fer objectes de bronze requeria una enorme riquesa i grans recursos ja que no tant sols implicava el material utilitzat, si no que era necessari un gran nombre de mà d’obra especialitzada i que dominés amb mestria la tecnologia del moment. Tant sols els governants amb grans riqueses i poder podien produir-ne, doncs l’elaboració d’objectes de bronze era una feina complexa i de molta durada.

Les característiques de les inscripcions en atuells de bronze reflecteixen com van ser fetes. La utilització de motlles d’argila fa que les línies d’aquestes inscripcions siguin més gruixudes i destres que aquelles fetes en ossos-oracle. A causa del seu disseny més acurat, els atuells de bronze i altres objectes d’aquesta època són atresorats com objectes antics d’art.

L’estil oficial del segell:

Després d’uns quants segles de guerres entre petits estats, l’Emperador Shi Huangdi va unificar el país i va començar una nova dinastia, anomenada Qin. En el tercer segle d’aquesta era, Shi Huandgi va aportar una bona quantitat de noves polítiques i normes per al nou govern centralitzat. Entre aquestes noves mesures s’hi trobava la introducció d’un sistema legal uniforme, prohibint les polítiques filosòfiques que contemplava com a opositores al seu govern centralitzador, com ara el Confucionisme. Va unificar els pesos i mesures per ser utilitzats a tot el país, va introduir un sistema monetari nacional i ordenà un gran nombre de projectes d’enginyeria, entre ells la fundació del que seria la Gran Muralla. Amb una sorprenent habilitat militar, va expandir el seu imperi sense pietat i va recórrer tot el país, deixant nombroses plaques de pedra amb inscripcions que donaven fe del seu poder.

Durant la precedent era en que els petits estats estaven enfrontats entre ells, un bon nombre de tipus d’escriptura van existir o van ser desenvolupats a vàries regions. Com a part de la centralització del poder, Shi Huangdi va ordenar la unificació d’aquests sistemes d’escriptura al llarg de tot el país. Va adoptar un estil que va ser desenvolupat a partir de l’estil adoptat pel seu propi poble. Aquest nou estil d’escriptura es va anomenar “tenbun” o estil oficial del segell, ja que era l’escriptura utilitzada en els documents oficials. Aquest estil es caracteritza per utilitzar llargues línies cursives i que cada caràcter s’encabia en un espai oblong vertical, atorgant a aquesta escriptura una refinada elegància i uniformitat. Aquest dignificat estil era el propi per a les inscripcions oficials en pedra com les dictades per Shi Huangdi per unificar el sistema de mesures i enviat arreu del país.

Per la seva bellesa, l’estil d’escriptura Tenbun és l’estil de kanji que es va utilitzar durant més temps en tota la història de la Xina. Al llarg de la seva història, l’estil oficial del segell va ser utilitzat per les corts imperials i els governs oficials en els seus escrits i també com a segell signatura en obres d’art. A dia d’avui, aquest estil encara perdura a Japó sota forma de segells personalitzats o de segells legals de corporacions i empreses que estan registrades en el govern.