War of the Dead 2

Tot i els errors de jugabilitat que va presentar Shiryu Sensen (War of the dead), aquest es va convertir ràpidament en un gran èxit comercial a Japó. Com era d’esperar, en aquella època tal i com es fa ara, ràpidament es va programar una segona part. Aquest és el videojoc que ens ocupa aquest mes en la secció dedicada a l’antic MSX, Shiryu sensen 2, o com es va donar a conèixer per les nostres latituds: War of the dead 2.

Tres anys van caldre per llençar aquesta segona part del "War of the dead" original, mantenint la mateixa protagonista: Lila, la heroïna de cabells verds, però corregint la gran majoria d’errors de la primera entrega i creant-ne de nous.

Un grup de terroristes assalta una central nuclear amb la clara intenció de fer-la volar pels aires amb totes les seves desastroses conseqüències. Lila es despertada pel timbre del seu telèfon, a l’altra costat del fil el general que us demana de comparèixer immediatament al quarter general. Un cop allí es presenta la situació creada pels terroristes amb un agreujant: s’ha capturat una forma de vida mai vista anteriorment a les clavegueres de la ciutat que es troben properes a la central. El temps es primordial, cal actuar ràpidament per evitar que aquestes criatures causin el caos i assolin la ciutat i reduir als paramilitars que han pres la central nuclear.

Aquest és el context que ens presenta "War of the dead 2". Amb una imatge totalment reformada el primer que ens crida la atenció és l’aspecte visual. Amb uns gràfics molt més realistes, amb un mapa enorme per explorar i uns protagonistes ben definits gràficament i amb una mobilitat excel·lent. Tota l’acció es desenvolupa en temps real, no com la primera entrega que tant sols els combats eren en temps real. Aquí els enemics els veiem en tot moment i podem evitar-los si no volem enfrontar-nos-hi, tot i que la gran majoria de vegades, el confrontament és necessari per avançar en la història, ja sigui per passar a un escenari diferent o bé per arribar a un objecte necessari o rescatar un personatge que es troba en dificultats.

La gran majoria del temps ens el passarem recorrent l’escenari duent objectes d’un lloc a l’altre, anant i venint per resoldre els diferents trencaclosques que ens planteja el joc  (no us sona aquest plantejament al d’una de les millors sagues de “survival horror”?). Entre els objectes que trobarem hi ha claus que obren diferents portes, ítems que ens permetran recuperar energia, millores armamentístiques, explosius i d’altres gadjets que ens ajudaran en les diferents situacions plantejades. Com en tot RPG que es faci apreciar, a mesura que anem avançant en la història se’ns anirà descobrint els enigmes que envolten a la història. Així farem avançar el nostre personatge per carrers, clavegueres, hospitals, biblioteques, cementiris... una gran varietat d’escenaris compresos en els dos discs de 3,5 en els quals ve presentat aquest gran joc.

Si bé no vam valorar gaire positivament la primera entrega degut al seu elevat grau de dificultat i la forma aleatòria dels encontres enemics, en aquest "War of the dead 2" s’han solucionat tots dos problemes. La dificultat està calculada per anar creixent gradualment a mesura que un avança en el joc i els encontres enemics es veuen a venir amb certa anticipació.  Aquests últims són en temps real amb l’aparició de dues barres d’energia, la nostra i la de l’enemic, el primer que faci arribar a zero la barra d’energia del contrincant guanya, així de senzill. 

Un altre punt a favor és el posicionament al llarg de tot el mapa d’una sèrie de centraletes on el protagonista pot anar guardant els seus progressos, ja que en cas de mort es pot continuar tranquil·lament des de l’últim punt guardat. Normalment aquests punts es troben abans d’entrar en un edifici o desprès d’un enfrontament especialment dur.  A més a més, per acabar de fer les coses una miqueta més fàcils, la nostra barra d’energia augmenta de longitud cada cop que superem amb èxit alguna lluita important (enemics finals de fase) o superem algun punt en concret de l’escenari.

Pel que fa als contres d’aquest joc, primer que tot destacar la música. Tot i que ha millorat respecte a la primera entrega, cal dir que no està a l’alçada de l’època amb unes melodies polifòniques de tres canals aprofitant el xip bàsic de so que incorpora l’MSX, el PSG. Un altre dels punts febles és l’escassa intel·ligència dels enemics, que es limiten a dirigir-se cap on és el nostre protagonista disparant sense parar, i si en la línea recta que separa el protagonista del mencionat enemic hi ha un obstacle (una taula, paret, etc...) aquest es incapaç d’esquivar-lo. I per últim la cadència de foc del protagonista, incapaç de disparar més d’una bala al mateix temps. Fins que la bala que hem llençat  no desapareix, el nostre protagonista serà incapaç de tornar a disparar. Fet bastant desesperant sobretot quan erres el tret.

Per acabar, direm que Fun Factory aprèn dels seus propis errors i treu al mercat un producte excel·lent a l’any 1990 amb un títol que convida a creure que és una continuació d’aquell desesperant producte que va ser "War of the dead". Però res més lluny de la realitat, ja que ens trobem amb un joc, "War of the dead 2", que tant sols comparteix el nom i al protagonista principal d’aquell pioner “survival horror”, ja que la resta ha estat totalment reformada per crear un producte de gran qualitat i amb una enorme jugabilitat  tot i els petits defectes anteriorment esmenats. "War of the dead 2" és un gran joc que a dia d’avui encara pot ser gaudit pels nostàlgics del sistema MSX o simplement pels amants dels jocs dels anys 80 i 90, on la imaginació del creador era més important que el programa, bastant limitat per la tecnologia de l’època.